Monstserrat, cims sense corda: Ecos (II)
El seguidors del blog saben que des que es va publicar el llibre Montserrat, cims sense corda, tinc la intenció de fer totes les ascensions proposades en aquesta publicació. Fins ara he completat les ascensions dels tres primers capítols, dedicats a les regions de Sant Pau Vell, Agulles i Frares Encantats.La regió dels Ecos és la part central del massís i per això està allunyada de tot. És la zona més salvatge de Montserrat, poc freqüentada i amb camins difícils i perdedors. En el llibre de referència hi ha un total de 42 ascensions en aquesta regió. Fa poques setmanes, en la meva primera incursió a la regió d'Ecos, vaig pujar cinc dels cims proposats, a la part baixa dels Ecos per sobre de Can Jorba. Avui he completat el recorregut d'aquesta zona amb quatre ascensions que el dia anterior van quedar pendents. Ha estat una sortida matinal però ben aprofitada perquè entre els cims que he pujat hi havia l'Agulla de la Benedicció, un cim ben singular i d'accés no tan fàcil com la majoria de les ascensions proposades. He iniciat la caminada a la Vinya Nova per la pista que porta a Can Jorba. Poc després d'aquesta masia he deixat la pista per prendre el camí de la Coma d'en Pastor, per on vaig baixar en la meva darrera incursió als Ecos.En aquella ocasió no vaig poder localitzar algunes de les agulles que volia pujar. Les coordenades publicades en el llibre eren errònies i no tenia temps de voltar a cegues. Avui portava les coordenades exactes, de manera que aviat he localitzat les tres primeres agulles.La referència és la Bassa de la Coma d'en Pastor, una petita bassa artificial formada per un mínim mur en el torrent, que reté l'aigua que baixa quan plou. Justament a sobre de la bassa hi ha les tres primeres agulles.No hi ha camí i cal pujar pel dret lluitant amb la vegetació però és un trajecte curt i en pocs minuts ja tenia a l'abast les tres agulles.Roca de Sant Miquel: petita agulla amb dos cims bessons. L'ascensió no té cap dificultat; es puja caminant fins al coll entre les dues puntes, que des d'aquí estan a un pas. Roca d'en Joanet: està al costat de l'anterior i cal grimpar per una aresta curta i fàcil. A més, hi ha una savina on ens podem agafar per facilitar els passos o fins i tot assegurar amb el cordino si ho creiem necessari.Roca de la Joaneta: està poc més amunt de les anteriors i és poc visible perquè una gran savina tapa la petita agulla. Es pot pujar per l'aresta però jo he pujat pel darrere, amb un curt pas una mica desplomat. Per baixar he utilitzat la gran savina com a escala.Agulla de la Benedicció: per arribar a aquesta agulla podria haver retornat al camí de la Coma d'en Pastor però, com que cal baixar sense camí, he preferit pujar fins a la carena, on hi ha un corriol marcat amb punts de pintura verda que enllaça amb el Camí del Cabrit. Seguint aquest camí a la dreta he arribat a una canal per on he pujat en direcció a l'agulla. Des del coll que uneix aquesta agulla amb el Serrat del Cabrit he superat un petit mur per arribar a una zona plana al peu de la gran roca que forma el cim. El pas final consisteix en superar el desplom que forma la bola del cim. El pas és difícil i exposat perquè tenim caiguda a banda i banda però està equipat amb una petita corda de nusos on ens podem assegurar i utilitzar-la per superar el pas. El cim de l'Agulla de la Benedicció és petit i té una petita creu de ferro; és un cim ben singular.Després de fer volar el dron per prendre imatges d'aquest cim he iniciat el retorn baixant amb un curt ràpel fins al peu de la bola i amb un altre ràpel, també curt, fins al peu del petit mur per on havia pujat.Per retornar al punt de partida podria haver agafat el Camí de la Coma d'en Pastor però, com que tenia temps, he preferit explorar nous camins i he agafat el corriol amb marques verdes que segueix per la carena. És un camí desdibuixat i les marques de pintura són petites i mig esborrades pel pas del temps però l'he anat seguint per la carena fins poc abans del...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
