Montserrat, cims sense corda: Agulles
Els seguidors del blog recordaran que fa uns dies vaig publicar un post sobre un llibre aparegut recentment amb el suggerent títol de Montserrat, cims sense corda. En aquell post explicava una sortida matinal en la que vaig fer un recorregut per la zona de Sant Pau Vell per pujar els 9 cims que el llibre proposava en el seu primer capítol.Avui, novement inspirat en aquell llibre, he fet el recorregut de la Regió d'Agulles pujant fins a setze agulles i roques de la zona, totes les proposades en el segon capítol. Ha estat una llarga i intensa jornada perquè el cims proposats estan escampats per tota la zona d'Agulles i per arribar a tots cal fer un llarg recorregut amb pujades i baixades per les canals montserratines, en molts casos sense camí.
He planificat el recorregut començant per la part més alta, el Portell Estret, i acabant en el punt més baix, al final del Serrat dels Pallers. Pel camí, inacabables pujades i baixades que fan que sigui un recorregut exigent però que ens permet recórrer a fons la Regió d'Agulles.He començat la caminada a Can Maçana on els dies laborables podem gaudir del plaer d'aparcar sense pagar, tot un luxe en els temps que corren. He agafat el camí del Coll de Guirló i després, passant sota la Cadireta, he anat a buscar el camí del Portell Estret. Després he començat a baixar per la Canal Ampla fins arribar al peu de l'Aresta Brucs de la Sense Nom, on he deixat el camí començant la primera ascensió.Roca del Dumbo o Miranda del Setrill: he travessat el bosc sense camí per agafar una canal dreta que m'ha portat fins al cim de la Roca del Dumbo, un cim molt panoràmic amb grans vistes de la Regió d'Agulles i els Frares Encantats. He fet volar el dron per prendre unes imatges del magnífic paisatge al voltant del Dumbo.La Barana: he tornat al camí de la Canal Ampla i he baixat fins al Refugi Vicenç Barbé, que avui estava tancat. Des del mateix refugi ja es veu aquest cim, molt poc prominent: un petit altiplà marcat amb una fita. He baixat pel camí de la Portella fins trobar un trencall a l'esquerra que m'ha portat fins a aquest cim.Roca dels Pouetons: per arribar als següents cims he tornat al refugi i he començat a pujar pel camí de la Canal Central d'Agulles. Poc després he agafat un corriol a l'esquerra que m'ha portat a la boca de l'Avenc dels Pouetons, un clàssic de l'espeleologia. Des de l'Avenc he vorejat la roca per la seva base per anar a buscar una canal entre l'Esquelet i la Roca dels Pouetons per on fàcilment he pujat al cim.Roca 89: des del mateix cim de la Roca dels Pouetons ja es veu, a l'altra banda de la canal, la següent fita d'aquest recorregut, la Roca 89. Aquesta roca, com moltes altres agulles montserratines, no té nom propi i se la coneix únicament amb el número que va assignar-li Ramon de Semir en el seu mapa històric, que encara avui és una referència imprescindible a Montserrat.He baixat a la canal i, deixant a la dreta l'Agulla 77, he anat a buscar la canal que porta a la Roca 89, un cim poc destacat però ben panoràmic.Agulla dels Set: he tornat al camí de la canal i he pujat fins trobar el camí de la Travessia d'Agulles, marcat amb pintura vermella. He pres aquest camí a la dreta i, superant un curt pas equipat amb una corda de nusos, he arribat a una altra canal, al costat de La Panxeta, per on he arribat al cim de l'Agulla dels Set.Roca 92: des de l'Agulla dels Set es veu ben proper el doble cim d'aquesta agulla que, malgrat no tenir nom propi, és una de les més espectaculars d'aquest recorregut. En pocs minuts he arribat al cim i he superat el pas estret i vertiginós entre les dues puntes del cim, impressionant però protegit per un arbre que ens dona seguretat quan voregem l'abisme. Des d'aquest cim cau a plom, a la vessant nord, una paret d'una verticalitat impressionant. He fet volar novament el dron per enregistrar unes imatges extraordinàries de l'agulla penjada sobre l'estimball.Mirador de la Miranda de les Boïgues: he baixat fins retrobar el camí de la Travessia...
