Pic de Sant Cugat, via Monts Emi
Al pic de Sant Cugat només hi havia escalat abans una vegada, ja fa molts anys vam fer la llarguíssima cresta que puja des de l'embassament. Però a la seva paret sud tant el Pep, com l'Albert com jo mateix, ens hi estrenàvem.La via triada va ser la Monts Emi, que puja directament cap a la feixa en 7 llargs que nosaltres vam reduir a 6, ja que el segon i el tercer es poden enllaçar fàcilment. A salt he deixat el recorregut a la paret que tenen penjat els de Camptocamp, i a sota us deixo la ressenya del Luichy, ben vàlida tot i que el V+ del quart llarg és infinitament més dur que el del sisè llarg.L'aproximació segueix un caminet que puja fort des de la carretera de la central elèctrica, i seguint les traces i alguna fita, però sobretot seguint la lògica, aviat vam estar a peu de via.El primer llarg és molt bonic, vertical però amb bona presa, segueix una diagonal cap a l'esquerra poc evident però amb una roca de primera. Una bona manera de començar i situar-se!El Pep va continuar, i arribant ben aviat a la segona reunió va decidir de seguir fins a la tercera, enllaçant-les sense massa problema. Aquí la roca segueix sent bona, però la dificultat baixa, es torna irregular, i les mates ho desdibuixen tot una mica. Segurament el millor tram és el mur d'abans de la tercera reunió.Després arriba el llarg clau, amb un pas de V+ una mica massa fi pel meu gust. Allà, estirant-me per arribar a una presa més evident, el peu va marxar i jo també.... Res més que una bona rascada, però mai és agradable caure!Després, al segon intent, tot va anar molt millor.El cinquè és curtet i segueix una mica la tònica de regletes i adherència, però amb un nivell de dificultat clarament inferior.El pas clau del sisè llarg és un sostret on cal fer-hi una bona tibada, i poca cosa més. Això si, la roca segueix sent extraordinària, és el què ens va agradar més d'aquesta paret.Després un llarg molt senzill, de pura grimpada, d'aquests que es graduen de II o III però que no passen de Iº!! Un error habitual a moltes ressenyes.Després, foto-cim, i cap avall seguint fites i marques prou evidents tot i les tarteres que cal travessar abans de tornar a ser a la carretera.Una paret molt maca i una via equipada per no patir. Segurament no serà el darrer cop tot i la distància.
