Senja. Pic sense nom (530 m) a Kaperdalen
5 d’abril de 2024 IntroduccióEl primer dia que vaig recórrer la Kaperdalen per anar al Istinden, no vaig poder evitar aturar-me en un punt concret de la carretera per poder admirar aquest lloc una bona estona. Finalment, uns dies més tard, hem tornat per poder conèixer una mica més aquesta zona. Ha estat un gran encert.Els cims aquí potser no son tant alts com a la capçalera de la vall però estan més protegits del vent i conserven més una neu de qualitat. A més a més, aquestes cotes intermitges presenten boscos que fan el terreny segur i permeten gaudir de bells descensos.Tot i així, cal no confondre’s. No son apacibles i arrodonits cims del Pirineu: presenten considerables cornises aquí i allà, les condicions de fred i vent poden ser molt rigoroses i les acumulacions de neu son molt més importants. Com sempre hauria de ser, un cert esperit atent i alerta quan ens movem per aquí serà suficient i podrem gaudir de bellíssimes jornades a Kaperdalen.Descripció A diferència de moltes sortides, iniciem la sortida deixant lliscar els skis per el suau pendent des de l’aparcament fins el gran llac gelat de Kapervatnet. Un bon començament.El dia és radiant. El termòmetre marcava -8 graus al vehicle i per sort el vent està en calma.Avui és el darrer dia d’activitat del Josep Maria i el David, així que no podem fallar.La muntanya des de l’aparcamentAnem progressant per el boscDavid darrera meuTravessem el llac (uns 15 minuts) i afrontem la pujada dissenyant la nostra traça enmig del bosquet buscant la línia més favorable. El Josep Maria obre tot aquest tram.Més amunt del bosc s’arriba al cim d’un primer ressalt. Arribo una mica més tard que els companys i allà estudio el mapa una estona: observo que es pot accedir al proper cim de la carena de forma directa i en pendent suau i constant. Massa tard per avisar als altres, que han desaparegut seguint l’eix d’una valleta a l’esquerra del llom, afronto la pujada ‘directa’ al cim.Per sort la neu es manté magnífica en aquest tram i gaudint del paisatge a banda i banda arribo així al cim.Panoràmica arribant al cimArribo a la pedra que marca aquest cim sense nomLes muntanyes a l’altra banda del SolbergfjordenM’abrigo bé amb el plumó i prenc una mica de beguda calenta mentre espero als companys.Faig unes fotos i després d’una estona apareixen per l’esquerra. Ens retrobem i celebrem aquest darrer cim plegats a Senja.Arribada al cimEl cim ja tots plegatsEl descens, primer pel llom i després directe pel bosc, va ser una vegada més la mostra de tot lo bò que aquesta illa pot oferir i et deixa amb ganes de tornar.Primera baixadaArribant a la part de dalt del boscDirectes fins el llacEl David amb el seu bon estil particularEl Josep Maria dibuixant les seves traces al costat de les mevesAmb poques ganes de marxar, mirada enrere des del mig del llacJosep Maria, David i Xavier
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
