Vies gloria + miguel-kush
DIMECRES, 11 DE GENER DE 2023Sembla que tinguem abonament a Montserrat !!!.Aquest dissabte no teniem intencions de quedar-nos per aquestes contrades, però el fred i les previssions no gaire bones del Meteoblue ens fan repensar els plans inicials i decidiom no fer quilometres. Aqui encara ens queda molta feina a fer.Mentre esmorzem decidim on anar i aquesta vegada ens decantem per anar a Can Jorba, es una zona arecerada del vent i ben orientada per si fa Sol.Per començar escollim la via “Gloria” i a dalt ja decidirem que fer, baixar o seguir pujant. Serem quatre, o sigui que farem dues cordades, primers anirem l'Isabel i jo i darrera en Cesar i el Ramon.La primera tirada , en fred, sempre es delicada i aquesta via presenta una entrada amb un flanqueig potent fins arribar a la primera assegurança, superat aquest tram una placa mantinguda on a més dels parabolts que hi ha popts reforçar-la amb algun alien petit. Ës una tirada mantinguda.La segona tirada és un xic més suau, va jugant per una placa entre dues fissures verticals que la van delimitant el que fa que la seva protecció sigui molt més facil.La tercera tirada , sempre cercant la millor roca creua a la dreta dues fissures amb un recoregut no del tot evident i amb poques assegurances fins a trobar una bona placa per la que pujarem fins la reunió, sota un petit desplom.La quarta tirada segueix una fissura que es decanta a l'esquerra d'un contrafort, primer per roca vermella i despres s'enfila per una placa amb forats fins la reunió quasi sobre del contrafort.Aqui s'acabala via “Gloria”, però tot i el fred encara tenim ganes de seguir escalant i decidim fer una metres més fins sobre la Miranda de Can Jorba i acabar de decidir.Aquesta tirada es bruta en els seus primers metres i cal anar en compte de no tirar pedres a les cordades que estan escalant per sota. Una vegada arribes a l'altura del gran pi que hi ha a l'esquerra del gran desplom de la Miranda ens enfilem per una placa assegurada amb dos espits i arribem a la darrera reunio de la via “Sol Solet”. Però encara ens queden uns trenta metres de grimpada facil fins el cim del la Miranda.Per allargar encara més l'escalada decidim fer el rapel de 15 metres que ens deixa al repla que hi ha sota la agulla de Can Jorba i que serveix per base de les vies d'aquesta vassant .Nosaltres escollim pujar per la via “Miquel/ Kush”. Una primera tirada amb molt bona roca i amb equipament alegre ens deixa a l'altura d'un llavi, on fem reunió La segona tirada un xic més mantinguda i ben assegurada en deixa en un altre ressalt que fa un petit desplo. Aquest desplom el salvem per la dreta cercant el millor camí i ja directes fins el cim .Aqui s'acaba l'escalada però encara ens queden uns metres de grimpar fins arribar al veritable cim de l'agulla on trobarem en kla vertent oposada un rapel de 15 metres. Ara si que ja podem posar-nos les sabates de caminar.Per baixar , decidim remuntar el Torrent del Migdia fins arribar el creument del cami del Francesos per on baixarem fins el parquing.Arribats al cotxe, anem fins el Bruc per fer un mos i sobretot una bona cervesa.J. ESTRUCHDADES DE LA VIANOM............................................... GloriaAPERTURISTES ........................... J. Escofet, J.C. Peña, I. NotivoliCOMPANYS DE CORDA .............. I. NotivoliMATERIAL...................................... 12 cintes, Semafor AliensDIFICULTAT.................................... V+DADES DE LA VIANOM ............................................... Miguel- KushAPERTURISTES............................. Begoña Sanchez, Gustavo MañezCOMPANYS DE CORDA ............... I. NotivoliMATERIAL...................................... 10 cintesDIFICULTAT .................................... V
