Escalades al Serrat de la Pastereta
Entre mitjans de maig i inicis de juny, i enmig d’una successió d’onades de calor d’aquelles que fan història, en Pau i jo hem anat tres setmanes seguides a escalar a la cara oest del serrat de la Pastereta, potent muralla que jo només coneixia de vista i que està a l’ombra una bona part del matí. Allà hem fet tres vies “assequibles” situades prop de seva aresta sud: la Funció clorofíl·lica, la Josep Nieto i la Vilmanbar. Cara oest del serrat de la PasteretaRecorregut de les vies Funció clorofíl·lica,Josep Nieto i VilmanbarEl 18 de maig anem a fer la via Funció clorofíl·lica, una línia d’uns 120 m de recorregut, repartits en tres llargs i oberta l’any 1992 per Joan Rovira i Ricard Darder. És la que es troba més a prop de l’Aresta Sud. Anem cap a la cara oest de la PasteretaRessenya de la via Funció Clorofíl·licaAixí sortim de bon matí del barri del Pujolet de Collbató en direcció a la Vinya Nova. Quasi 1 Km després prenem la desviació cap al Clot de la Mònica des d’on remuntem entre els serrats d’en Muntaner i de la Pastereta. En arribar al peu de la muralla ens trobem amb el company Joan Asín, que fa cordada amb la Isabel Notivoli. Una altra cordada formada per en Ramir Aparisi i Felip Linares que ja estan pujant per la via Josep Nieto la qual es troba immediatament a l’esquerra de la nostra. Avui escalarem amb molt bona companyia. Inici de la viaEl primer llarg recorre una placa força dreta que al capdamunt s’ajeu una mica. L’entrada a la primera reunió, però, és un xic dificultosa ja que s’ha de superar un petit desplom que jo soluciono ràpidament amb un pas d’A0. Progressant per la placa del primer llargPrimera reunió sobre un petit desplomEn el segon llarg, que recorre un marcat esperó, en Pau i la Isabel Notivoli progressen de manera paral·lela, ja que les dues vies estan molt juntes i quasi es confonen. Així ens trobem tots a la segona reunió situada sobre un bon replà. Pujant per l’esperó del segon llargCom que el darrer llarg és de IV grau, en Pau me’l deixa per a mi. Així, mentre jo progresso en diagonal ascendent cap a la dreta, en direcció a l’aresta, en Joan se’n va a l’esquerra a buscar una contundent placa. Inici del tercer llargAixí en Joan i jo assolim les nostres respectives reunions de final de via, a on arriben poc després els nostres companys. Aquí també ens reunim amb la cordada d’en Ramir i en Felip i tots plegats baixem per la cara sud en un llarguíssim ràpel de quasi 60 m. En Pau arribant a la tercera i darrera reunióEn Joan i la Isabel també finalitzen la seva viaEl ràpel per la cara sudUn cop tots avall, retornem tot flanquejant pel peu de l’aresta sud fins a trobar de nou el camí marcat en blau que ens deixa al Clot de la Mònica. En Joan ens explica que ells tenen el cotxe a l’hípica, prop del cementiri de Collbató i, com fa una calor de mil dimonis, per decisió unànime decidim posar-hi remei amb unes bones gerres de cervesa. De nou a l’entrada del Clot de la MònicaAprofitant una petita treva de la calor, el 26 de maig decidim tornar a la Pastereta però aquest cop deixem el cotxe a l’hípica des d’on prenem una pista que, en uns 400 m, ens deixa a l’entrada del Clot de la Mònica... l’estalvi és considerable. Anem a fer la Josep Nieto, una via també d’uns 120 m de recorregut, oberta per J. Grau, J. Estruch i F. Domínguez l’any 1993 i que és una mica més “picant” que la que vam fer la setmana anterior. Ressenya de la via Josep NietoInici de la viaD’entrada la via comença per una placa molt dreta i amb les preses tan justes que jo he de “trampejar” una mica. Aquest primer tram puja prop d’una fissura on en Pau ha posat alguns friends per reforçar la seguretat. A mitja tirada hi ha un diedre-fissura que es soluciona amb passos molt atlètics. Per contra, l’entrada a la primera reunió no és tan dificultosa com en la via Funció clorofíl·lica. Progressant pel diedre-fissuraArribant a la primera reunióMentre en Pau s’enfila pel...
