Via kuru a la dent d'en rosell
DISSABTE,
17 DE JUNY DE 2023
La
darrera setmana va trucar-me el Xavi per si volia acompanyar-los a
fer la via Kuru a la Dent d' en Rosell i com que fa molt temps que no
coincidim escalant vaig accedir-hi tot i que ja he fet dues vegades
aquesta via.
A
darrera hora va dir-me que seriem quatre i que en Carles Belmonte, un
company d'escalada amb qui fa molts anys que no coincidim, també
vindria........ raó de més per anar-hi.
Serem
quatre i podrem fer dues cordades.
Atés
que la meteo no es gaire bona, decidim marxar aviat i guanyar temps
al rellotge.
A
les nou ja estem al pàrquing i comencem l'aproximació però al
arribar al peu de via, ja tenim una cordada per davant. (Tres
cordades a la paret i totes tres a la mateixa via !!!)
Finalment
decidim posar-nos darrera i farem dues cordades , davant el Xavi i la
Cris i darrera en Carles i jo.
La
primera tirada, és curta i ja t'ensenya de que va la cosa, és
tranquil·la fins un darrer passatge, just abans d'entrar a la reunió
on ja t'obliga a apretar.
La
segona és una de les tirades potents de la via, primer una entrada
tonta on cal saber per on entrar i després molt mantinguda fins quasi
dalt , amb un tram més difícil a meitat del recorregut on ens ha
calgut fer algun A0.
La
tercera tirada es d'aquestes tirades de “vici” primer uns metres
drets per un diedre per sortir a una placa ajaguda i amb bona roca
que ens porta a la reunió en una feixa, una tirada amb un grau de
dificultat per a gaudir-la.
La
quarta tirada d'entrada sembla poca cosa, cal fer un llarg flanqueig
a l'esquerra per una feixa amb molta herba on cal concentrar-te en no
relliscar, en aquest tram trobarem uns cancans per protegir el
recorregut, cal seguir la feixa fins trobar uns parabolts que deixen
la feixa i s'enfilen per un diedre molt vertical. L'entrada al diedre
és especialment difícil i ens ha calgut posar un estrep, la resta
segueix vertical però la dificultat es més baixa fins arribar a la
reunió que trobarem en un diedre sota un sostre.
La
cinquena tirada supera el desplom del sostre per l'esquerra i en fila
un nou diedre molt tancat que seguirem fins sota un sostre que ens
obliga a sortir a la dreta per un gendarme sobre el que trobarem la
reunió.
Ara
ens trobem davant la tirada més espectacular i fotografiada de la
via, comença amb un flanqueig a l'esquerra per petites rapisses hi
ha poca presa i es molt vertical i espectacular, després d'uns metres
de flanqueig la via s'enfila per un arc seguint la línia de sostres
fins la reunió que trobam just al final, sobre l'aresta. Hi ha un
tram molt difícil just a l'entrada de la reunió on la cordada de
davant ens ha facilitat l'arribada per no posar un alien com havia
fet a les altres ascensions.
La
setena tirada és la més fluixa de la via, uns metres de roca no
gaire bona ens porta a un llarg flanqueig a l'esquerra fins arribar a
un arbre, (l' única reunió de la via en un arbre). Cal dir que la
feixa esta molt bruta d'herba i rellisca, cal anar en compte.
La
següent tirada, no es la més fluixa però si que es la més lletja
de la via, ens endinsem en un diedre tetric on cal anar a cercar el
millor cami per superar-lo i fer reunió just a la sortida, també es
l'unica tirada on trobarem un pitó de progressió, (tota la via esta
protegida amb parabolts).
La
novena tirada és curta, primer cal superar un mur molt vertical i
amb molt bona presa per entrar en una nova feixa que creuarem i
trobarem la reunió sobre un pedestal.
La
desena tirada hem enllaçat les dues tirades següents, primer una
placa tombada que superarem seguint uns fissura que ens porta a un
mur vertical, aquest mur impressiona, però trobarem unes mans molt
bones per a tibar amb contundència fins arribar a un arbre característic amb una baga a mitja tirada, per sobre trobarem la
reunió que ens hem saltat , sortir de la reunió hi ha un tram molt
potent que també hem solucionat amb un estrep i ja més fàcil fins
la reunió en una cubeta darrera un arbre.
Ara
tan sols ens resta sortir de la via fent un flanqueig...
