La primera Rogaine de l'any al sac
The Wild Boar
Rogaining a Senan
3-53-13 13 km.
17-51 x km. 458 metres de
desnivell positiu
86 punts en 15 fites
12èns. de 17 equip classificats en Homes veterans.
Comença un nou any i arriba puntual The Wild Boar. Ja fa 15 anys que es va celebrar la primera Rogaine en terres de l’Espluga Calba de la mà de l’amic Felip. Aleshores ningú sabia què era això de les Rogaines. Des d’aquell
descobriment ja en porto més de 70, i entre elles dos campionats europeus i dos
mundials. Aquest edició serà al petit poble de Senan i en modalitat de 4 hores.
Vaig acabar la temporada de Rogaines del 2023 formant l’equip “Ultres x
sempre +” amb l’amic Jaume, i així també començo la temporada. El matí és molt
fred. Ben abrigats ajudem al Felip amb l’aparcament, ja que disposa de poc
espai i els cotxes s’han de col·locar bé per aprofitar-lo al màxim.
Ja amb la zona de pàrquing ben plena ens preparem i anem a recollir els
mapes. Tenim poc temps per decidir l’estratègia, però no ens preocupem massa i
anirem decidim la nostra ruta a mesura que anem fent.
Sortim en direcció Est, utilitzant la xarxa de camins i corriols i vorejant
camps fem les nostres primeres fites (33 i 47). La 64 està dalt d’un turó i
toca enfilar-se de valent pel mig del bosc i des d’allà, i sense baixar, anem
pel llom fins la propera, la 58. Per anar a la 72 utilitzem una pista. Trotem
quan el desnivell és favorable i a estones també en pla.
Fem un bosc a través per anar fins la 93 i ens surt prou bé. Arribem a un
tallat, però no és el nostre. Deduïm que el que busquem està una mica més al
Nord i així és. La 46 està a nivell i anem transitant pel bosc. És difícil
saber en quin moment hi arribem i el camí se’ns fa una mica llarg. Circulem a
diferent alçada per cobrir més possibilitats fins localitzar-la.
Baixem fins la zona de camps i allà agafem un corriol fins arribar a una
pista. La deixem per anar a nivell fins la petita clariana on hi ha la 82.
Estem gaudint molt del terreny i de la orientació. De moment estem tenint sort
en les nostres incursions a través del bosc, en el que a vegades no saps ben bé
que et trobaràs. A mesura que s’aixeca la jornada el fred ha anat minvant i ja
ens podem treure una part de la roba que portàvem a l’inici de la rogaine.
Rodegem un camp de conreu fins a la línia elèctrica i ens enfilem amunt per
sota de la mateixa, fins a la 63. Seguim per sota la línia i un cop a dalt del
llom ens desviem en direcció Est per anar a buscar la 66.
Aquí hem acabat tot un bucle i ara en comencem un altre, per una fita de 8
punts, la 81, a la que anem primer per una pista que s’anirà transformant en
corriol i en corriol poc visible. Hem de començar a pensar en la tornada i
tenim poques opcions. Optem per anar a la 45 baixant pel dret fins a una pista.
Enfilar-nos fins el llom i després tornar a baixar fins la 52 ens sembla
possible. Però aquí el bosc és força menys penetrable i ens costa molt
desplaçar-nos. Un cop som al llom, que esperàvem que fos un terreny obert tal
com indicava el mapa, resulta que seguim estant al mig d’un bosc amb poca
penetrabilitat. No veiem clar anar a la 52 i canviem de plans. Ens dirigim per
la carena fins una zona de camps de conreus que no arriben mai. Quan ja
comencem a dubtar d’anar bé trobem els camps que buscàvem i que ens permeten
agafar el corriol que ens mena fins la 94.
Ara ja no ens podem permetre errades. Al mateix temps, hem d’anar ràpids si
no volem penalitzar. Baixem primer per un corriol poc visible i després a
través del bosc fins la 48. Seguim un corriol fins on ens sembla que és el
millor lloc per baixar a buscar la 31, la darrera fita d’avui.
La baixada és forta i cal cercar el millor pas possible per anar sortejant
les murs de pedra seca de les antigues feixes de conreu de la zona. Ja la
tenim. No ens podem entretenir i seguim baixant, fins una pista. I ara ja segurs
de no penalitzar pugem per un corriol fins al cementiri i tanquem la primera
rogaine...
