La vall de rojals i del mas d'en llor
Ahir matí, em proposen anar a fer una passejada per les muntanyes de Prades. Arribem a Montblanc amb el cotxe i sobre la marxa decidim pujar pel GR que recórre la Vall fins a Rojals. Deixem el cotxe a l'ermita de St Josep, un paratge singular a les afores de la capital de la Conca. Anem seguint les marques blanques i vermelles de GR fins a l'entrada de la Vall, que anem remuntant, primer per pista i finalment per senderó, fins arribar a la font del Grèvol, on el senderó ja ens mostra el desnivell que hem de superar per arribar al poblet de Rojals, on arribem en poc més d'una hora. El dia és radiant i la temperatura ja comença a ser de tardor, la qual cosa s'agraeix i molt...De Rojals, i després de fer el tafaner a una casa que està de lloguer, continuem pel GR en direcció al coll de la Mola. Nosaltres, però, girem a la dreta en direcció als plans de St Joan, arribant primer al coll de la Creu de l'Ardit on trobem indicadors que ens dirigeixen cap a la vall del mas d'en Llor. Tot aquest tram el farem per pista, i els km van passant. Els plans de St Joan estan plens de verdor i pi roig, molt agraït a la vista. El cel és completament blau amb algun núvol tímid que treu el cap. Anem baixant, a trams caminant a trams corrent, fins que trobem l'entrada d'un senderó que porta la direcció que volem seguir. El consens és mutu i ens hi endinsem. Quedem una mica esgarrinxats però bé val la pena. Al final del senderó arribem a l'esperat mas d'en Llor, ben remodelat i pintat de color groc, abans però passem pel costat d'un tancat ple de cabres que ens fa aturar una estoneta. Parem al mas a fer un "gofre" i a agafar una mica més de forces i tirem pista avall. Uns metres més endevant veiem una reixa verda a sota un espadat. Pugem i guaitem a les pintures rupestres del mas d'en Llor. La reixa està tancada però podem divisar alguna pintura de color vermellós des d'on som. Aquestes pintures rupestres es van trobar als anys '30 i daten del Neolític, deu ni do...Anem baixant ja sense pèrdua per la pista que es va tornant vermellosa. El paisatge està al.lucinantment bonic i anem badant entre passa i passa. De sobte una fita ens obre un altre senderó a la dreta. Baixa a saco i això ens agrada, així que no dubtem massa a endinssar-nos-hi. Fem cap a la pista que remonta la Vall, així que només ens caldrà agafar cap a l'esquerra per arribar al punt de partida. La calor ja comença a ser sofocant i ens fa suar de valent quan no corre l'aire.Ha estat un matí sensacional, amb bons paisatges al costat de casa, bona climatologia, i sobretot molt bona companyia. Merci nano per la paciència, no sempre m'agrada córre per la muntanya, de vegades va molt bé badar amb la natura i els detalls que ens depara. És genial!!!Salutpep
