El Tomir pel pas d'en Diable 24-3-2013
Normalment, els vessants septentrionals de les nostres muntanyes és la més abrupta i per tant la que presenta imponents penya-segats. En aquests precipicis trobam les rutes més esportives per on ascendir als cims a través de passos, més o menys exposats. Per aquesta jornada, per fer cim al puig Tomir elegírem l'atrevit pas d'en Diable, la baixada la férem pel pas de Binifaldó, un vell conegut nostre.Per iniciar aquesta ruta hem de deixar els vehicles vora les cases de la finca pública de Menut (Carretera Ma-10 Pollença-Lluc). Allí començam a caminar a les 9:17 h (WP-01). Travessam el portell de l'esquerra que dóna entrada a la pista asfaltada, la qual mena a Binifaldó (572 m). L'àmbient és fresquet i la cosa pinta bé, puix hem de pujar ben amunt. Cases de Binifaldó (WP-02) (595 m). El topònim assenyala clarament l'existència d'una alqueria islàmica. Figura al Llibre del Repartiment amb el nom de Beni Haldon. Després de la conquesta catalana correspongué a l'Ordre del Temple. Quan el templaris foren dissolts, Binifaldó va passar a l'Ordre de l'Hospital. En 1682, juntament amb Menut, Binifaldó fou llegat al santuari de Lluc, fins que el 1897 es va fer càrrec l'Estat, fet que provocà una forta polèmica amb l'Església fins al punt d'excomulgar al ministre d'Hisenda. A l'actualitat pertany a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.Jo vaig sembrar l’any quaranta faves a Binifaldó,d’aquí me ve, bona amor,sa meva riquesa tanta.Deixam les cases de Binifaldó a la dreta i prosseguim per la carretera Vella de Lluc. A la imatge destaca la moleta de Binifaldó (839 m). Un curt recorregut, fins a l'alzina d'en Pere, està habilitat per a les persones invidents.Si passes per aquí no podràs evitar mirar aquest arbre singular, l'alzina d'en Pere, ja que destaca just al costat del camí. Es tracta d'un exemplar centenari protegit. Té una altura d'uns 20 m, la soca fa 1,18 m de diàmetre (a 1,3 m d'altura) i la seva copa fa uns 19 m de circunfarència. Les pedres incrustades a la soca i a les rels en són una característica. Es tracta d'un arbre catalogat Hem passat ses Rotes Velles i arribam al portell amb barrera que separa les finques de Binifaldó i Muntanya. Un portell lateral permet el trànsit de vianants.Ens desviam de la carretera i adreçam per les restes del camí real.A uns 40 minuts de Binifaldó topam la font de Muntanya (WP-04) (464 m), tancada amb una porta metàl·lica empesa. Una de les mines de la font de Muntanya, també coneguda per font de les Cases, situada al camí Vell de Pollença a Lluc. El pare Roig diu que «és abundosa i va a les cases de Munyanya per una canonada. Als hiverns els ulls d'aigua es multipliquen per tot arreu i van a augmentar el torrent de Son Marc, que baixa del Tomir. L'aigua té fama de tenir molta de cals».Es tracta d'una font amb dues mines, construïdes amb pedra en sec i amb coberta de volta de mig punt. A l'indret, una taula de pedra amb uns seients hi ofereix comoditat als caminants. En aquest raconet agradable, i més avui que l'aigua córre, feim la necessaria returada per a berenar i rememorar les paraules del pare Roig, quan diu: «Segurament aquesta deu ens podria parlar d'antics romeus pollencins que anaven a visitar el Santuari de Lluc i, cansats hi trobaven repòs i alleujament en un tan llarg caminar».Recuperades les forces, les que haurem de menester per afrontar la dura pujada, reprenem el camí que, de moment va perdent altura.El coster de la muntanya presenta una gran ferida recent.Al costat del camí veim les enormes roques que han redolat muntanya avall.La vella carretera discorre per un bucòlic alzinar, en aquest tram protegida del fondal per una paret d'esquena d'ase. Actualment forma part de la Ruta de Pedra en Sec (GR-221). Hem d'estar alerta del desviament que surt del camí per la dreta (WP-05) (425 m). És el tirany que ens durà al pas d'en Diable. Sortim de l'alzinar i començam a trepitjar roca pelada. Per acostar-nos a la paret de la cinglera, ens toca travessar una...
