Coma de ses Truges i torrent de Mortitx 27-10-2013
Aquesta ruta discorre per una de les zones més abruptes de la serra Mallorquina, la contrada de Mortitx. L'excursió consta de dues parts ben diferenciades: la primera, l'aproximació a la coma de ses Truges, es fa per camí i la monòtona pista formigonada de ses Basses. La segona part, la més llarga i dura, és fa per un terreny totalment salvatge, recórrer la coma de ses Truges, transita per la cornisa de sa Pesquera i remunta el torrent de Mortitx. Les meravelloses vistes ens compensaran de l'esforç realitzat.Deixam els cotxes vora el portell d’entrada a Mortitx (WP-01), a l'altura del km 10’9 de la carretera Ma-10 (Pollença-Lluc). Si no ets matiner pots tenir problemes per a deixar el cotxe. Posam el peu al botador situat a la dreta de la barrera a les 9:18 h i allà deçà, pel camí que duu a les cases, iniciam el recorregut. Cases de MortitxGairebé davant les cases hi ha una cruïlla de camins. Deixam a la dreta un botador i continuam pel camí que volta a l'esquerra (WP-02). A diferència de les grans possessions de Valldemossa, Deià i altres contrades, les cases de Mortitx no sobresurten per les seves excel·lències arquitectòniques, però té la pàtina que el temps regala. «L'antiga possessió de Mortitx confronta amb Ariant, la Malè, Mortitxet, Femenia, Lavanor i la mar. Fou alqueria islàmica, de vuit jovades, documentada en el Llibre del Repartiment (ca 1232)». (GEMall). Segons J. Mascaró, el topònim Mortitx és una forma mossàrab derivat del llatí môrtuus, 'mort', amb el sufix —ïciu. «El s XIV, Mortitx designava un lloc que comprenia tant les terres de l'alqueria Mortitx com les de les alqueries de Sant Major, Beniasber, la Malesa i Lavanor. Ja en el s XIV, la primitiva alqueria de Mortitx fou dividida entre Mortitx dels Domingo, confrontada amb Benitíger, Pedruixella i Tànger; Mortitx dels Ferrer, amb cases i tafona, confrontada amb Femenia, Lavanor, Beniasber, la Malesa, Ariant, Tànger i Pedruixella. «El 1368, se n'havia separat també Mortitxet. L'alqueria primitiva comprenia la zona més alta del torrent de la Vall d'en Marc i quasi tota la conca del torrent Fondo de Mortitx». «A un replà muntanyenc (380 m), entre ambdues valls, hi foren edificades estratègicament les cases de la possessió. El 1612, era de la família Puig. Feia una renda anual de 200 lliures, 40 quarteres de xeixa, 24 quartans d'oli, tres moltons, un anyell, un porc d'aglà i un quintar de formatge. El 1651, tenia cases i tafona, hi havia un apiari amb set cases d'abelles. El 1752, pertanyia a la senyora Elionor de Sales. El 1757, passà al seu fill, el senyor Francesc Cotoner de Sales. Tenia cases, amb molí de sang, botiga d'oli i una petita tafona d'una biga. Hi havia deu muls, tres someres, una vaca i un cavall. Era, sobretot, dedicada a la ramaderia ovina, amb una guarda de 500 ovelles, que era arrendada a part i feia una renda de 160 lliures, quatre anyells, dos quintars de formatge i mig quintar de llana». (GEMall). Després d'una ràpida devallada i de passar per davant les instal·lacions (celler i botiga) de Mortitx, arribam a un altre entreforc (WP-03). Per l'esquerra arribariem a l'Urdial. Nosaltres continuam per la dreta, seguint l'indicador Refugi. Les vinyes arrecerades del vent de ponent per les serralades del puig Caragoler de Femenia (922 m) i el puig de ses Moles (731 m).Portell d'entrada i botador a la finca pública de Mortitx(WP-4). La finca pública de Mortitx confronta, al nord, amb la Mar Mediterrània; a l’est, pel Torrent Fondo de Mortitx, amb la finca Rafal d’Ariant i amb el municipi de Pollença i les seves finques La Torre d’Ariant i Pedruixella Petit; al sud, amb Pedruixella Gran (Pollença) i amb la finca privada de Mortitx i la de Mortitxet (Escorca); a l’oest, pel Torrent de ses Marsesques, amb Femenia Vell i la finca privada de Mortitx. Té una extensió de 719, 27 ha. Fou adquirida el...
