Integral a la Serra de Llaberia
Una d'aquelles que portava al cap feia molt de temps... Ja havia fet més d'una incursió per la Serra de Llaberia, que vaig començar a descobrir en fer el GR 7 al 2006; vaig repetir poc després, en ocasió d'una KDD Mendiak al Mont-redon i la Miranda per les Crestes de la Seda, i encara una altra vegada al mateix any, pel barranc de la Dòvia i el Camí de la Forestal amb els companys de la Picossa.Doncs em sembla que va ser per aquelles alçades, ja fa set llargs anys, que se'm va acudir aquesta animalada, i ara he pogut fer-la realitat gràcies a la companyia i la santa paciència dels amics de Camins i Senders, que segurament no sabien per on els hi estava ficant...Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICCCliqueu a sobre per a ampliarTrack a WikilocPerfil i més dadesDe moment ja vam tenir problemes per establir l'hora de sortida: que si a les 8, que si a les 7... Al final ni per a tú ni per a mí, quedem a dos quarts de vuit a l'entrada de Pratdip (230 m.). Entre que arriben tots, salutacions, presentacions i algun retard, poc abans de les 8h ens posem en marxaPràcticament encara de nit, però per sobre dels nostres caps els primers raigs de sol ja il·luminaven els Cingles de la Brancada, a la paret sud del barranc de la Dòvia. Per allà tornarem d'aquí a unes quantes horesDes de la carretera seguim en principi el PR-C 196 i el GR 192, que de seguida se'n va cap a Mont-roig; de moment caminem per pista, fins arribar a les Fonts, on el PR es desvia cap a Colldejou. A partir d'aqui ja comencem a notar una bona pujada en direcció a les Crestes de la Seda, segurament el tram més espectacular del diaEn quan assolim el fil de la carena ja gaudim de bones vistes cap al Camp de TarragonaGairebé sense adonar-nos ens plantem al Coll de la Seda (566 m.), i a partir d'aquí deixem per una bona estona el terreny "amable", per dir-ho d'alguna maneraMentre que Pratdip, la Serra de Santa Marina i els Dedals de Vandellòs van quedant enrere......això tira cada cop més amuntEn principi per aquí no hi ha passos complicats, però si aeris; només es tracta de trepar i prou. Això sí, no val a badarSuperada aquesta primera cresta, tenim una treva molt breu, a la dreta de tot ja s'endevina la segona trepada, on ens espera el Pas dels Siscus, portal d'accés a la mola del Mont-redon. Més al mig, a l'altra banda del Barranc de la Dòvia, s'alcen les parets i les faixes que recorre el Camí de la Forestal, per on tornarem a Pratdip (esq.) ja al final del dia(Cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)En deu minuts arribem al Pas dels Siscus (685 m., 1h30'), una curta trepada equipada amb cadenes. Per qui no li agradi la verticalitat, es pot evitar per l'esquerraVist des d'una altra perspectiva, amb el menda en plena feina. Darrera apareix un esgarrifós exemplar de dip, gossos vampirs que, segons la llegenda, poblaven aquestes serres i dels que Pratdip ha agafat el seu nom(foto de Miquel)Superat aquest pas, encara ens quedarà una segona trepada per accedir a la plana cimera, res de l'altre mon. Continuem per la cresta, que va alternant trams més amplis i més estretsMirada enrere des de les alçades: les Crestes de la Seda en primer terme, esquerra; darrere el Cabrafiga. Al mig Pratdip i més enllà la Serra de Santa Marina i les Muntanyes de VandellòsCap als costats, la veritat és que aquestes parets impressionen......però superem ràpidament les últimes dificultats (de moment) i arribem al peu del nostre primer objectiu, mentre que pel darrere a la dreta ja n'apareix el segonEs pot evitar la seva ascensió, com va fer el José Luis, per un corriol a la dreta cap a la Font de l'Àliga; i una mica abans també hi ha un desviament a l'esquerra que ressegueix la cinglera. Però nosaltres continuem amunt cap al nostre primer cim d'avui, el Mont-redon (865 m., 2h)Amb vistes grandioses cap a tot arreu; destaca la silueta del Caro darrera de Cardó......el Montsià enmig de la boirina......o les serres de Cavalls i Pàndols, a l'altra banda de la Ribera d'EbreEl Mont-redon és la primera elevació de la serra, i...
