Voltant per la serra de l’Obac (1)
El passat 13.02.2014un grup de l’Espeleodijous (Agustí Messeguer, Antoni Torra, Dolors Boter, Jaume Julià, Jordi Perera, José Hidalgo, Pere Cantons, Ricard Alsina, Toni Robert i “Víctor”) vam anar a la serra de l’Obac, amb l’objectiu principal de visitar l’Hospital de Sang i la Cort Fosca de Matarrodona. Seguint una proposta del Toni i la Dolors vam fer un circuit circular de força interès paisatgístic i cultural, tot aprofitant un dia esplèndid, fresc, solejat i amb bona visibilitat. Aquest itinerari s’inicia a l’aparcament de l’Alzina del Salari, fent una bona pujada passem per la boca de l’avenc del Castellsapera, seguim fins el cim i davallem per la vessant oposada passant per Coll de Tres Creus, les baumes de les Porquerisses, la Pola, Racó Gran, i finalment el turó de Matarrodona. El retorn el fem seguint el Gr-5, Coll de Boix, Coll de Tres Creus i baixem per la pista que ens condueix fins l’Alzina del Salari. Per fer aquest camí d’uns 10 kilòmetres de recorregut, vam invertir dues hores d’anada (amb parades fotogràfiques) i una hora de tornada.Superposició del trajecte sobre el mapa de l’ICC segons el GPS d’en Jordi Perera.Com que avui el camí és mes llarg de l’habitual, tenim temps per alhora que fruïm d’unes vistes resplendents del veí massís de Montserrat, anem gaudint intelectualment recordant l’emoció que ens produï la lectura i comprensió de l’antic treball del l’admirat N.Llopis Lladó sobre la Morfoestructura de los relieves de pudingas de San Llorens del Munt-Sierra de l’Obac (Barcelona) publicat a Estudios Geograficos 1944. També recordem la interessent visió geogràfica d’en Josep M. Panareda i Josep Pintó en la seva descoberta de Sant Llorent del Munt Eumo Editorial 1997 del que inserim alguns dibuixos. Constatem que aquest paratge natural és la resultant d’una profunda “humanització” amb multitud de petjades històriques i arqueològiques molt be representades en una altra obra cabdal que ens feu coneixer l’amic Pere Cantons el llibre d’en Antoni Ferrando i Boix El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, Història i arqueologia vistes per un excursionista, publicat a Sabadell El Pot (1983), de la que manllevem uns magnífics dibuixos de les balmes visitades.Anem trepitjant el dos tipus de conglomerats segons la seva composició: Polimicriticscaracteritzats per una composició molt diversa del còdols paleozoics (roques metamòrfiques, quars, granitoides, pissares) i còdols de gresos i carbonats d’edats posteriors. Estan poc cimentats per una matriu gresosa i lutitica de colors vermellós. Son els majoritaris.Oligomícriticscalcaris, amb un tipus de còdol carbonatat molt majoritari. Destaquen per la seva coloració més blanquinosa i la seva cimentació mes consistent. Passem per la boca de l'avenc de Castellsapera, que per ser periòde d'hivernació dels rat-penats el Programa de protecció de la fauna cavernícola recomana no davallar-hi en aquestes èpoques. Imatge panoràmica "navegable". Foto: Agustí MesseguerLa Balma de la PorquerissaLa funció de criança de porc va tenir força importància temps enrere, quan aquest animals pasturaven a l'igual que ho continuen fent avui cabre i ovelles. La denominació d’aquesta balma obrada hi fa referència tal com ho fa el proper torrent de la Cansalada. ...segueix en l'apunt de demà...
