A les portes d'una nova temporada atlètica
En arribar a les acaballes d'agost sempre dedico un temps a repassar el que ha estat la meva particular temporada atlètica. La temporada va iniciar-se força bé, amb motivació i bons propòsits com la participació a la 30a Mitja Marató de Sant Cugat, entre d'altres curses. Després, ja a l'hivern, vaig estar uns tres mesos sense calçar-me les vambes a causa d'una lesió. A inicis d'abril vaig reprendre l'activitat atlètica que he mantingut durant tot l'estiu de manera força constant, però sense cap objectiu atlètic. En resum, i si faig cas a les xifres, he fet més quilòmetres i sessions que en les dues temporades anteriors. Això ja és una bona cosa.He de dir que en els 16 anys que porto corrents de manera constant, mai he sortit a córrer a diari, ni mai he seguit cap pla d'entrenament específic, més enllà de la intuïció, la pràctica espontània, escoltar el cos i gaudir les sensacions viscudes. Al límit entre l'afició i la passió, córrer sempre ha estat per a mi el complement genial a altres activitats com ara la muntanya, i sempre he sabut integrar-la en la quotidianitat amb la mesura justa, sense obsessions.Tot plegat va començar amb una primera marató acabada amb 21 anys el 1988, seguida d'un període d'uns 8 anys envoltat d'altres aficions, prioritats i circumstàncies, però sempre amb l'assignatura pendent de reprendre l'afició per córrer. L'any 1999 tornava a córrer una marató i des de llavors fins ara han estat una dotzena de maratons i més de 300 curses entre mitges maratons i curses de distàncies diverses. Res de l'altre món, però si un munt de sensacions viscudes. El 2011 vaig córrer la meva darrera marató i durant els 3 darrers anys he mantingut l'activitat en un pla secundari.Ara comença una nova temporada i em cal construir noves motivacions per retornar a la desitjada habitud de sortir a córrer amb més freqüència. Si segueixo el fil dels apunts sobre el córrer que he publicat en aquest blog (córrerxcórrer) m'adono que la sensació actual no és nova i que s'ha repetit en altres ocasions. Sé que trobaré la fita per recomençar un període amb més o menys sessions i quilòmetres setmanals, amb alguna cursa o tirada llarga, sol o en companyia, mirant de fixar la mirada en un horitzó, millor dit, en un objectiu rellevant, mesurable, acotat en el temps i ecològic amb mi mateix.
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
