Cova Mala i coll dels Moixerrins 26-10-2014
La ruta discorre per uns paratges sorprenents de la zona nord de la serra de Tramuntana, per terres de Muntanya, Mortitx, Mortitxet i Son Marc (Escorca). Un territori modelat i turmentat pels fenòmens atmosfèrics, on per les clivelles i rellars del turó de Son Marc ressonen ecos del passat més remot. També guaitam a la cova Mala, on antigament inhumaven els habitadors de la contrada. Amb aquesta sortida, a més de conèixer llocs nou, vàrem fer noves amistats, que per això també serveix anar a la muntanya, entre moltes altres coses. Gràcies Paula, Joan i Tolo.Deixam els cotxes vora el portell d’entrada a Mortitx (►WP-01), a l'altura del km 10’900 de la carretera Ma-10 (Pollença-Lluc). Si no ets matiner, pots tenir problemes per a deixar el cotxe. Guiats per l'amic Joan Maiol, iniciam el recorregut a les 9:26 h, carretera amunt, fins que la deixam per l'esquerra a les 9:48 h, en el punt quilomètric 12'030 (WP-02).Ben aviat trobam un camí amb un gual per l'aigua, el seguim cap a l'esquerra adreçats a l'inconfusible penyal que s'aixeca davant de nosaltres, anomenat el Més Alt des Pujol (502 m), però enrevoltant-lo cercant la seva base nord. A una corba a l'esquerra, molt marcada, deixam el camí i pujam per un magnífic alzinar cap al penyal. Cova de Mortitx (Cova Mala)Així arribarem a la boca o boques d'entrada —puix en té dues— de la cova Mala, a les 10:26 h (WP-03). Està situada als 448 metres d'alçada, orientada al nord i considerada monument arqueològic. Sobre aquesta cova la GEM dóna poques notícies: «Cavitat situada al terme d'Escorca, prop del camí que uneix les possessions de Mortitx i Muntanya. Consisteix en una successió de sales amb grans blocs caiguts de la seva volta. Té uns 200 m de recorregut espeleomètric. Té aixecament topogràfic». Trobam a Formentera, en aquest cas a la costa sud, el topònim racó de sa Cova Mala. Topografia de la cova Mala realitzada per F. Comas, G. Pulido i C. Vázquez, el 28-01-1974, apareguda al Corpus Cavernario Mayoricense de J.A. Encinas. El Gall Editor. Gràcies a Joan Maiol he pogut consultar el Corpus Cavernario Mayoricense, de J.A. Encinas, on després de mesurar la sala gran (25 m per 14 i uns 5 d'alt), diu: «Dentro se hallaron tiestos de época prehistórica, además de momentos musulmanes, tardomedievales y vasijas aún más recientes. Aunque los usuarios del sitio no frecuentaron la sala más internada, donde los espelotemas estalagmíticos embellecen un acogedor espacio de armoniosas proporciones. El recurso referencial tiene en el árabe mahal(a) sentido de majada; es decir, se trataría de cueva-campamento, en el sentido de escondido albergue (mahall-a, morada) o yacija amagada del catalán. Magala si prado del localizado albarizal donde se halla la gruta. Peró la vaiante ma-hala permite también traducción del tipo 'cueva grande' o alta, Mahal-la en cuanto cueva guapa, maja; como en el indopersa cuando significa residencia, casa grandiosa, refugio estupendo. Otra posibilidad —descartando supuesta malicia del subterráneo— es la de mal·la descriptiva de abovedado almendruco subterráneo y otra posibilidad es la referida a pradera blanda enmedio de duro roquizal (mala, mal, mall, mallo, etc.), junto al peñascal radicatorio. Aparte de resultar 'mala' embolse en lengua franca, en el sentido castellano de 'maleta', baúl o valija. Mal·la por maya y maia si los enfalados cirios estalagmíticos del singular reducto más interno». El nom de Mala serà premonitori per la caiguda de tants de blocs de la volta? Sobre el topònim, Encinas (2014) aporta més hipòtesis: «La cueva se halla sobre el collado de comunicación entre la Vall d'en March y Mortitx con Escorca, discurriendo por el antiguo Camí de Lluc [?]. Camino iniciado en la parte de Pollensa y también ascendente hacia el...
