Vies Sol Rogent i Necronimicón a la Roca dels Arcs
Buscant temperatures més càlides, i amb unes ganes terribles d'escalar, ens ho arreglem per anar a fer el trepa en Toni, en Quim, la Cristina i un servidor. El lloc estava decidit de fa dies. Vilanova de Meià, i la Roca dels Arcs.En Quim només ha escalat a Montserrat i poquet, i té ganes d'estrenar-se en el calcari. Què millor que fer-ho aquí, i en un bon "viot". La Necronomicón, és l'opció escollida per ells, que en Toni encara té pendent. Amb la Cristina decidim de posar-nos al costadet, així anem comentant la jugada amb els companys, i al bar Cirera i veient la ressenya ens decantem per la via Sol Rogent, que no hem fet i pinta prou bé.De la Necronomicón no cal dir-ne gaire gran cosa que no sàpiga la gent. Hi ha un munt de ressenyes per internet. Probablement sigui una de les més repetides juntament amb la Camel, de la zona.De la via Sol Rogent no en tenim informació. La ressenya del bar i un escrit on hi diu que està reequipada amb parabolts. Un cop a peu de via localitzem el primer, un xic enlaire.El Ll1 ens recorda on estem. Primer tram amb algun pas finet obligat, i les assegurances amb airillo, fins que arribem al desplom. Veièm un parell de burils uns metres a la dreta, però la línia de parabolts puja directe pel desplom. No se pas si al reequipar la via en van modificar el traçat original o no, però tot i que hi trobem molt bon cantell en general, s´hi ha de tibar i molt!!El grau d'aquest llarg el trobem un xic "collat de collons" segons el que marca la ressenya... però tot i això és guapíssim. Això sí, arribem a la R1 amb els braços inflats com en Popeye! El Ll2 és més tranquilet. Aquelles típiques plaques ratllades que t´ho fan mirar bé, però que alhora et fan gaudir en tot moment. Hi ha un pas prou finet abans d'entrar a la R2. El Ll3, una altra joia. Un desplomarro on a mida que vas fent trobes uns cantos espatarrants per anar tirant tot i que s'hi ha d'anar, i les piles mica a mica van fent figa. Aquí un no s'hi pot encantar, que això tira molt enrera, i entre xapa i xapa no s'hi arriba fent Ao.....jajajajaja!!!!La sortida fins al cim l'acabem als dos últims llargs de la Camel. Collons com s'ha d'apretar a Vilanova!! Una molt bona via, amb molt bona roca en general, i molt recomanable si voleu apretar una estona. Equipada amb parabolts, tot i que nosaltres hi varem posar algun friend.Un cop al cim ens reunim amb els companys i avall que fa baixada. Vilanova mai ens deixa indiferents!!Salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!
