Nous contes per un nou estat. - Cinquè: LA COMESA. (8)
Les filtracions del sumari reflectides als rotatius, corroboraven els càlculs del Damiano. A la premsa del petit país s'han publicat tot el seguit d'argumentacions presentades pels advocats, adreçades clarament vers a un crim passional amb desequilibris emocionals, provocats per un despit a les exigències del presumpte culpable. Acceptant la relació d'una dona soltera lliure de compromís, amb un subaltern que enganyava a la seua promesa.Petant amb tot, els darrers dies tot això ha quedat en papers mullats després de les investigacions dels diaris nacionals, davant un cas que ha cridat l'atenció a tota la gran república. Els periodistes desplaçats després de mesurar i calibrar les informacions recollides, basant-se preferentment en fonts locals, entrevistades directament pels propis autors, publiquen una versió molt més complexa, aportant la inquietant figura de la mà negra. Un tercer personatge, que va ser el que va moure els fils, germinant la llavor ja existent en el cor del Ramiro. Especulen que l'assassinat va servir per traure's del mig a la senyora viceconsolessa, persona de gran perfil polític a la que se li augurava una brillant carrera. Si algú vol pujar, caldrà que algú baixi, si més no serà un tap pels altres. També asseguren que el o els caps pensants, no són pas residents al poble, ni tan sols a la vall, la cosa ve de ben lluny: del petit país, encara que reconeixen l'existència d'algun col·laborador instigador local. Per aquest motiu està creixent el corrent d'opinió de què si es vol treure l'aigua clara, s'ha de jutjar al Ramiro al petit país, en contra de l'opinió de l'alcaldessa, que s'està quedant sola, ara amb el Damiano.Les recerques, tant dels polis forans com dels gasetillers, es centren actualment a indagar la trama local, suposadament el punt feble de la conspiració. Afirmen que el viceconsolat és una autèntica nosa pel ministeri d'exteriors, font de grans despeses, genera exigus recursos, més des de la pressa de càrrec de la viceconsolessa, que havia reactivat amb escreix i en excés les relacions bilaterals, sense cap negoci efectiu. Un orgull per la delegació de la vall, i una caríssima inutilitat pel ministeri. Una futilitat econòmica i per contrari un èxit diplomàtic d'un balafiament insostenible. Així doncs, es perquireix a les persones de més o menys influència dintre del cercle del Ramiro. Han passat totes per ser interrogades a comissaria, instal·lada provisionalment a l'antiga caserna. Del conjunt d'interrogats, hi ha tres persones que es creu que se'ls hi pot extraure molt més del que han contat. Una d'elles és el Damiano, amb ell els periodistes no han pogut fer-hi gran cosa, els repel·leix instintivament. Una segona seria l'amic de corregudes del Ramiro, un paio no del tot fiable, massa fatxenda i de tarannà inofensiu; si té coses a amagar comunes amb l'acusat, seran del tot irrellevants. Tothom pensa que el testimoni clau, ja que les poques llums del Damiano, tant com la seua vida muntanyera l'exclouen, és l'amiga de la secretària de la viceconsolessa, molt més que la parella de petits delinqüents, que van ser els únics retinguts de tots els interrogats. Van dormir un dia a la caserna, per deixar-los sortir l'endemà sense càrrec ni properes citacions, això sí, amb limitació de moviments, igual que la resta de la població.The Kinks - " A Well Respected Man"
