Nous contes per un nou estat. - Cinquè: LA COMESA. (16)
Al d'Escalabornava li està passant la son. L'home que l'acompanya prou que se n'alegra. Un paio xerraire, necessitat d'enraonar constantment amb algú, i encara molt millor si no el coneix de res. Li comenta a manera de disculpa, que com sempre està tan carregat de feina, no pot gaudir del sexe com cal. Al poble ja se sap, prou que moguis un peu en la direcció incorrecta perquè tothom se n'assabenti. Se n'ha estat prou, però tants dies reclòs en aquest cul de sac, alguna cosa hauria de fer, no? A més a més ell no s'hi pot estar sense fer res. Així que s'ha dit: perquè no, quin mal hi ha en passar una bona estona, acompanyat d'una senyoreta complaent? Que se li ha de pagar, sí, però que no cobra tothom per fer la seua feina, ell mateix se les veu per enllestir com cal totes les tasques que desenvolupa.El Recader tot just disposa d'un espai per apuntar que el més encertat és centrar-se en una feina i fer-la bé, la majoria de persones dificultats tenen per fer les coses com déu mana.--Tens raó, val més ser mestre d'un ofici que aprenen de molts, però jo no puc, m'enredo, m'enredo i després penso que ja me'n sortiré com pugui i guaita, fins ara me n'haig sortit. És més, ara estic pensant a fundar una família, ja és hora, penso jo. És un bon moment, hi ha una dona del poble que sempre m'ha fet patxoca, ella tampoc s'ha cassat, i ja es va fent gran, més una dona, si vol tenir fills, s'haurà d'espavilar. És una ferma decisió presa amb la calma que comporta la reclusió d'aquests darrers dies. Tinc decidit proposar-li tot just torni al poble, ja fa temps que ens coneixem, de jovenots gairebé vam arribar a festejar, penso que li agradava força. Ella és ben sana, si no s'ha casat, no és perquè no hagi pogut, no, ella és d'aquelles que es deuen molt a la seua família, té un munt de germans, ja saps: un munt de nebots per cuidar, ja no té pares, doncs tots per la tieta, jo que sóc fill únic, imagina't. I tu, ets casat?, perdona que em fica potser on no em demanen.--Home, d'aquella manera, podríem dir que sí, d'on jo vinc no ens hi fixem tant en aquests tecnicismes, en aquests, no sé com dir-ho...--Comprenc, ara, és lo millor, lo millor per tot. Perquè les coses funcionin lo millor és que les famílies creixin sanes i es desenvolupin amb força empenta. Ja ho crec!, ara després una vegada engegat, cadascú actuï com cregui convenient. Jo no sóc ningú per a jutjar, i menys a casa dels altres, oi que m'entens? Jo treballo molt a llarga distància, en la comunicació, és on es guanya més, ara, també te la jugues molt. A vegades tens una idea genial, que et penses que arrasarà amb tot, i després resulta que no interessa ningú. Això, m'ha passat un munt de cops, ara una cosa et dic: quan això em passa és per què quasi sempre vaig avançat al temps, llavors clar... no pots córrer més del que et donen les cames, has d'esperar, jo tinc un munt de projectes a la nevera, tot arribarà. Saps quin és el negoci que més en funciona?, te'n faries creus!, una cosa ben carallot, la idea no és ni meua, a mi mai a la vida se m'hagués ocorregut, no, és d'un pobre paio per qui no en donaries dos rals. Quan me la va proposar de seguida vaig pensar: aquest paio està malat, però mira em va fer gràcia, ara el paio ho tenia tot perfectament estructurat: despeses, ingressos, amb una previsió de beneficis a curt plaç que amortitzava en pocs mesos la inversió inicial, una cosa elaborada i ben treballada com mai havia vist. Jo li vaig finançar més que res per curiositat, sense cap ànim de lucre, almenys a curt termini. El risc era elevat, però la quantia es podia assumir sense fer perillar altres inversions. I fixa't, ara és el més pròsper de tots els meus negocis, és tan pròsper, que crec que si la cosa continua així, aviat seré el més ric del poble, que dic del poble de tota la comarca, jo, un fill de pagès sense terres. Jo sempre ho dic: en aquest món mal parit, un home amb empenta, si ho busca, encara que només sigui amb un mínim de tenacitat, troba la manera de...
