Nous contes per un nou estat. - Sisè: ESCALABORNAVA. (23)
La diada de la primera nevada és festa grossa. Hi ha celebracions fixes com són solsticis i equinoccis, i altres que fluctuen, per aquesta raó les primeres neus sobre el poble, són tan celebrades com la festa del desglaç del primer llac, és més, fins i tot es podria dir que la principal ocupació del rei és la de coordinar amb perícia les dos festivitats. Per aquest afer compta amb una munió de voluntaris festers, que durant unes setmanes són posseïts per l'esperit de la llavor de les nevades primerenques. Les nevades porugues les anomenen alguns. Però no, ha de ser una nevada que colli als carrers del poble, no una nevada debutant de finals d'estiu, que només serveix per emprenyar les mares isardes, espantant els seus cabrits d'enguany i dificultant-los els desplaçaments. Quan cauen els primer flocs, les activitats s'aturen, els voluntaris del rei cadascú amb la seua missió, disposen del temps, mentre la resta de veïnat s'engalana, per endegar el procés. Aquest dia, si com aquest any ha començat a nevar a primera hora del matí, l'esmorzar popular se celebra als porxos de la plaça del casal de la vila. Es tracta d'un esmorzar potent, dels que li agraden al Damiano. Dinaran tard, cadascú a casa seua o a les fondes, com cadascú prefereixi, després el ball de mitja tarda, acompanyat per les projeccions que els organitzadors hagin preparat i el ball de nit al saló d'actes ampliat per l'ocasió amb l'envelat porticat, fet exprés per encabir-hi tothom. L'endemà el poble reprendrà la seua quotidianitat sense estralls, bé com quasi sempre.Per un tipus de societat que intenta defugir de la rutina, tanmateix té especial cura en l'eficàcia del treball sistemàtic, les festivitats potencien ambdues característiques, permeten relaxar els hàbits i reiniciar o restablir llaços entre les persones amb l'única finalitat de gaudir i passar-s'ho bé. Pel Damiano són les primeres festes, no només aquí, sinó de tota la seua vida. No n'era gens de partidari d'atansar-se a la plaça, no ha sortit fins que l'Hug i el Serafí l'han vingut a buscar. El Serafí ja era de festa des de bon matí, després ha anat a dinar a casa son pare i a l'horeta tots tres han regressat a la plaça per fruir de les projeccions i del ball de tarda. Aquest és el ball preferit per la gent més gran, el jovent espera l'envelat dintre d'un parell d'hores. Les pantalles van passant imatges temàtiques al voltant de tres temes vinculats. Un d'ells són els arbres, tota mena d'arbres apareixen, arbres únics, arbres monumentals, després ens hi fixem amb els baobabs, una estona admirant-los per arredonir-ho amb les ètnies que conviuen amb aquests arbres majestàtics. Un conjunt esplèndid que complau al públic que no balla, com el Damiano i els seus amics. El sr. Eumir ha participat activament en el muntatge, ha realitzat moltes de les fotografies.El sr. Eumir no balla, però la seua senyora sí. Al Damiano l'ha tret a ballar una noia ni jove ni gran, li ha estat fàcil, les novetats triomfen sempre. Els músics interpreten un repertori de tota la vida, la noia li demana si coneix al seu germà, es diu Pléticus, que a estones porta tot el relacionat amb el cens, ell no el coneix, ella insisteix que de ben segur que sap qui és, coneix a tothom, segur que el visitarà, més ara a l'hivern que li afluixa la feina. En canvi, no li ha dit, però ell sí que sap d'ella. Entre tantes dones per ballar havia de ser la Leo. És simpàtica, abans de canviar de parella li ha demanat que aquesta nit li reservés un parell de balls i que si el Pléticus volta per allí, estarà encantada de presentar-li. El senyor Hug no vol seure, de la mà del Serafí ronda pels voltants del ball sense parar. El senyor Eumir descansa en un banc, amb una copa a la mà, displicent observant als ballarins. El Damiano, desemparat s'asseu al seu costat.--Molt bona feina la teua, sí senyor.--El Damiano no sap el que vol dir. --Allò de la Leo, excel·lent, el meu fill està encantat, i no cal que t'ho digui,...
