100 Cims, una meravellosa excusa
Ja fa més d'un any , concretament el Solstici d'Estiu, o altrament dit revetlla de Sant Joan, de l'any 2014, havent coronat el cim del Tuc deth Porth de Vielha, un menda va aconseguir la fita que s'havia proposat un dia qualsevol del mes de Desembre de l'any 2010, assolir 100 Cims de l'extensa llista de la Feec.Essent cims vàlids tots aquells assolits a partir del mes de Setembre de l'any 2006, em vaig proposar, amb un ànim gens competitiu, i molt de descoberta, gaudir de totes les experiències que el fet de planificar, duu a terme, i recordar les excursions hem poguessin oferir. I així ha estat.He recorregut la major part de comarques catalanes, de sud a nord i d'est a oest, en totes les estacions de l'any, amb pluja, neu, vent i/o boira, o amb bon sol. Fred i calor s'han anat alternant en el meu caminar. Elements que a vegades han ajudat, a voltes han posat traves, però sempre han omplert de matisos el trescar.Des del granit pirinenc fins a la sorra de vora el mar, des del terreny calcari al conglomerat, els castigats parells de botes han anat passant i els peus i cames resistint.De rius, rierols, basses, estanys i preses, cascades, meandres, tolls i fangars, element aquàtic essencial per la vida, com la sang que transporta oxigen i nutrients al cos humà, rius que transporten vida per allà on passen.De camps de secà, boscos mediterranis, fagedes humides, boscos de pins roig i negre, i prats alpins, tots ells cabells de la terra, que la protegeixen, l'acaronen i li donen color. Des de la cota 0 als 3144, del gràcil vol de les gavines a la resistència tenaç als elements de les xoves, el nostre caminar s'adapta com elles al terreny, l'alçada i els elements, però segueix essent això, avançar vers un objectiu, durador o momentani, pel plaer de caminar, desplaçar-se, descobrir quelcom nou i sorprenent.De cérvols, cabirols, cabres munteses, isards i muflons, creuant pels camins i carreteres nerviosament, o mirant des de les seves altives atalaies, coneixedors de la seva superioritat física sobre el terreny que els és natural. De guineus, voltors, àligues i trencalossos, de serps i escurçons, depredadors esquius amb l'home, sabedors de la capacitat humana de destrucció, de mil insectes diferents, de caragols i llimacs, a voltes bonics, a voltes pesats, sempre estranys.De masies, llogarrets, pobles, viles i ciutats, a vegades amb vida i remor, a voltes abandonats, fent d'ells mateixos un paisatge nostàlgic, on les pedres expliquen les històries que les persones han deixat d'explicar.I així es tanca el cercle, avui tot el que té vida, un dia morirà, serà pedra i pols, i així un dia tots nosaltres explicarem una història a qui vulgui escoltar, com fan els camins, corriols, masies i llogarrets, com fan els boscos i camps, i els rius i les altes muntanyes, que en el nostre incessant trescar coneixem i estimem, ens expliquen històries, del que un dia serem, i del que un dia explicarem.Primer Cim, Sant Jeroni, 24-12-2006 100 Cim, Tuc deth Port de Vielha,23-06-2014 Sense vosaltres, estimats companys de ruta i de vida,...
DavidGonthier_0014.jpg&w=320&h=180&zc=1)
