Castanyada al montsec: alsamora: camí pel barranc de les julianes i retorn per l'obaga gran
Aquest cap de setmana amb una colla d'amics/gues hem anat al corral del Sastre del company Joan Vàzquez d'Ipcena a passar la castanyada.Com no podia ser d'una altra forma el dissabte el Joan m'ha ensenyat el camí que estan arranjant la colla d'Ipcena que surt d'un coll que hi ha damunt de Sant Martí de les Tombetes. El camí ha de pujar al Serrat Alt. Nosaltres vam arribar fins a la cota 1300 m. que és on han arribat ells marcant. Ja en la Guia d'Excursions pel Montsec de Cossetània ja descric la pujada però sense indicar que hi ha un camí. És l'itinerari núm. 17. Després baixa per la font de la Bessa.Al vespre castanyada. La dieta se dispara amb els panellets, les castanyes, els moniatos espero que demà cremarem els pecats de la gula de la nit.Característiques:Valoració: Itinerari molt interessant que ens permet descobrir raconades impressionants del Montsec.Dificultat: MODERADA. La única dificultat és el desnivell acumulat doncs tota l'estona anem pujant i baixant per l'Obaga Gran.Desnivell: 840 metres..Distància: 13,7 km.Temps: 4 hores 12 min.Itinerari circular.Descripció de l'itinerari:Passat Alsamora en direcció al Congost, als 500 metres trobem un cartell que ens indica el sender que anem a seguir.Passem per sota del cementiri i fem cap a la barrancada de la Maçana que anirem seguint avall. Pel camí trobem marques de pintura vermella i pals indicatius.Passem per sota del llogarret d'Alsamora presidit per la seva esvelta torre de guaita.9 min. Per l'esquerra s'incorporava l'antic camí que baixava del poble.11 min. Travessem el barranc i ens enfilem pel vessant dret.15 min. Assolim a un collet (825 m.). Baixem per un agradable camí entre roures.27 min. Travessem la llera del torrent de les Julianes que anirem seguint.35 min. A l'esquerra ens queda el baixador a la font Grossa (Coordenades UTM 31T x=310925 y=4661861) que resta prop del barranc. Malgrat el seu nom actualment no raja gaire aigua. Fa uns anys en aquest indret es van fer els primers Camps d'Aprenentatge organitzats per Ipcena. En un cap proper havia un sarcòfag de pedra que fa uns anys es va traslladar al poble d'Alsamora.Abandonem la llera del torrent per superar un ressalt per la dreta però aviat retornem al barranc de les Julianes.1 h 11 min. Sortim a la pista al Congost de Montrebei (520 m.). A la dreta aniríem a l'aparcament de la Masieta. Anem a l'esquerra seguint la pista.1 h 20 min. Abandonem la pista per agafar un trencall a l'esquerra. Cartell. Anem a les Carboneres de l'Obaga gran.El nostre sender s'endinda vers el Barranc Fondo. Podem veure superbs cingles.1 h 35 min. Arribem a un marcat collet (638 m.) d'on podem fruir d'una meravellosa visió de les barrancades que tenim davant que tenen un caràcter de salvatgia. Davallem cap al barranc de la Maçana fent giragonses.1 h 40 min. Bifurcació de camins. Anem per la dreta. Aviat trobem un cable que ens ajuda a baixar al fons del barranc. Per pujar tenim un altre cable.1 h 46 min. Per l'esquerra s'incorpora el sender que abans hem deixat. Anem guanyant alçada.1 h 51 min. A l'esquerra del camí hi ha el forat d'un avenc. Pot després tornarem a descendir a buscar el barranc de l'Obaga Gran o de Sant Jaume.1 h 58 min. Barranc de l'Obaga Gran on trobarem restes de carboneres que són superfícies planes en mig del bosc on els carboners cremaven els troncs fent un túmul que colgaven de terra i controlaven la carbonera perquè no hagués gaire oxigen i la fusta no es cremés del tot i s'obtingués el carbó vegetal. Anem per l'interior del barranc de l'Obaga Gran en un entorn encisador i ferèstec.2 h 15 min. Abandonem el barranc per enfilar-nos muntanya amunt. Cal observar que el sender va fer ziga-zagues per moderar el desnivell.2 h 41 min. Sortim a la carena. Per l'esquerra arriba el camí que vé d'Altamiris. Anem per l'esquerra pels pals de Mont-rebei (916 m.) que antigament havien estat conreats per la gent d'Alsamora - i més antigament pels habitatns d'Altamiris -2 h 52 min. Collet on iniciem el descens cap al barranc del Queixigar. La...
