Serra de Milany en BTT
//-->
Planejant el primer tram de ruta
Comença la pujada enmig d'una humida fageda
Pujant fort davant la masia de Villaura
Pujada duríssima, llarga, continuada i sense descans
Castell de Milany
Amplíssimes vistes, des del Pedraforca al Puigmal
Bonic tram per la carena de la Serra de Milany
Pedalant entre els prats
Dinem a l'ermita de La Cau
Molts trams fangosos
Pla de Marenyol
Rodant sobre un entapissat de fullatge
Bauma del Teixidor
Des del vessant ripollès de la serra iniciem l'ascensió per pistes amb un pendent molt fort i constant. Entre masies, prats i boniques fagedes pugem sense descans fins al castell de Milany, sostre de la serra i gran mirador panoràmic dels Pirineus orientals. Seguint la carena i per camí poc ciclable ens arribem a l'ermita de la Cau, i tot seguit baixem pel vessant osonenc, amb fondalades obagues, fangoses i sobre un llit de fullatge a vegades traïdor. Fem una aturada obligatòria a les grans Balmes del Teixidor, i prop de la cinglera baixem cap al petit nucli encimbellat de Llaés, just abans de l'última i ràpida baixada. Una ruta dura per pistes secundàries no sempre fàcils, solitària, salvatge i amb bonics paisatges tardorals.
//-->
Tweet
//-->
Fitxa
Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
Lloc de sortida: Pont del Casal Laés, Ripoll (Ripollès)
Distància: 40.00 quilòmetres
Desnivell positiu: 1 070 metres
Temps: 7:35 hores
Dificultat: D
Sensació de dificultat: Mitjana Fortes pujades. Trams de camí poc ciclable. Fang
Cartografia: Puigsacalm i Taga Editorial Alpina (1:25.000)
Itinerari
Punt de pas
Temps parcial (h.)
Temps acumulat (h.)
Distància (km.)
Pont del Casal
00:00
00:00
0,0
Hostal de Sant Eudald
00:38
00:38
5,5
Plana Codolera
00:29
01:07
9,3
Cal Sargatal
00:29
01:36
11,7
Castell de Milany
01:05
02:41
15,6
Pausa
00:22
03:03
La Cau
01:10
04:13
18,6
Pausa
00:23
04:36
Milany
00:26
05:02
21,8
Collada del Barretó
00:22
05:24
24,4
Masats
00:50
06:14
29,8
Bauma del Teixidor
00:20
06:34
32,0
Llaés
00:30
07:04
35,6
Inici
00:33
07:37
40,0
Crònica
Diu la popular dita catalana que qui no vulgui pols, que no vagi a l'era. Avui hi podríem afegir que qui no vulgui fang, que no vagi a Milany. Efectivament els vessants obacs de la serra converven la humitat en les fondalades arrecerades del sol. Gràcies a les recents pluges vam trobar fang, però res de l'altre món, tot i que en alguns punts calia parar atenció. Però més que el fang el més destacat de la ruta són els paisatges de tardor, amb les fagedes pràcticament despullades, els roures en plena transició, i les pistes cobertes d'un tou de fullatge.
Avui farem una ruta que va resultar més dura del que pensàvem, no pas per la distància ni el desnivell, sinó per l'estat de les pistes. Ens mourem sempre per pistes secundàries i alguns trams de camins. Vam trobar forts pendents, pistes pedregoses, fang o fulles que amagaven sots o pedres. Fins i tot en els trams planers l'avanç era lent i calia parar atenció en tot moment.
Havíem traçat una ruta sortint des del vessant nord d'aquesta serra que divideix les comerques d'Osona i el Ripollès sense conèixer gaire la zona. Tan sols hi havíem passat en travessa ja fa força anys en una ruta de diversos dies que vam fer des de Berga a Palamós. Podríem haver sortit més a prop de la carretera principal entre Ripoll i Vallfogona, però decidim sortir des del punt més baix de la ruta per evitar sopreses a l'última hora. Així doncs posem el punt de sortida al Pont del Casal, al qual s'arriba per una pista encimentada que surt a mig camí entre les dues poblacions esmentades i que remunta la riera de Vallfogona fins a trobar el petit pont.
Ens preparem i comencem a pedalar per la mateixa pista encimentada per on havíem arribat. Planegem o pugem lleugerament durant poc més de quatre quilòmetres per la pista fins que trobem uns camps i una pujada que acaba en un...
