Cresta de l'Aigua
Superant el pas d'artificial.El company Miquel Àngel Ramos em fa arribar la ressenya i la informació següent d'aquesta interessant i poc coneguda cresta de Ports. Merçi!Recorregut de cresta: 900 metres aproximadamentCota mínima: 675 metresCota màxima: 1092 metres (Punta de l’Aigua)Dificultat màxima: passos de III i un pas d’artificial equipat (molt aeri)La ressenya. Roca calcària discreta, bastant bruta l’entrada, amb roca descomposta i pel mig del boscCompromís: mig. Un cop a la cresta, no tenim escapatòries. Tan sols podem evitar el pas d’artificial vers un flanqueig precari però no continu cap a l’esquerra i que anirem pujant per terrasses amb alguna que altra trepada.Horari: Del cotxe a la cresta 1 hora. Aproximadament unes dues hores de cresta. Des del cim al cotxe, en funció on l’hagueu deixat, 1 hora més.Material necessari: corda de 50 metres, joc d’aliens i algun friend del 2 per si de cas, i quatre cintes llargues. Estreps pel pas d’artificial. No calen els peus de gat.L'Aleix als primers ressalts.El millor: El pas d’artificial i l’indret espectacular i solitari.El pitjor: Trobar correctament l’entrada a la cresta. L’estat de la roca en alguns trams de la cresta. Poca definició de la cresta en la primera part d’aquesta.Si sou dels que us agraden les escalades aventura, en terreny desconegut i amb un cert grau de compromís, aquest és un itinerari que no us defraudarà. Situada al bell cor dels Ports de Tortosa Besseit, i amb cingles i vistes espectaculars, aquesta aresta amb vistes impressionants des d’un bon principi, no ens deixarà indiferent i podrem gaudir en total la seva essència aquest racó encara salvatge del nostre país.Part superior de la cresta.Accés: Arribarem al poblet de Paüls des de Tortosa per la TV-3541, i just abans d’arribar al nucli urbà, en un revolt marcat cap a l’esquerra, ens desviarem per pista asfaltada vers la dreta fins arribar al cementiri després d’un parell de revolts molt pronunciats. Agafem el camí de la dreta i anem seguint la pista de terra, de vegades una mica estreta. Als mil metres aproximadament trobem un revolt que creua un torrent i allà podrem deixar el cotxe, sinó podem continuar uns 500 metres més, però ja en pitjors condicions, on s’acaba literalment la pista i aquesta es transforma en un corriol. Aquest tram de cotxe i part de l’aproximació a peu, està marcat amb marques d’estrelles blaves que són de la ruta Estels del sud. La baixada la farem tot seguint aquestes marques des del coll de la Gilaberta.Aproximació: Seguirem ara a peu uns mil metres per aquest camí i en arribar a una tanca feta amb un somier (cota 460 metres aprox.), deixarem les marques blaves i anirem guanyant els diferents bancals de pedra seca pel mig del bosc en direcció oest i anirem buscant la millor forma de superar el barranc. Important abans d’endinsar-se dins el bosc, tenir referència del barranc per on haurem de pujar. (està indicat en discontinu en la fotografia)Vigilar no anar massa cap a la paret, ja que caldria escalar en condicions molt deplorables per la pedra i la terra.Un cop passada la primera prova d’orientació i potser en el nostre cas d’escalada enmig del bosc, comencem la cresta pròpiament dita. Arribant al cim de la Punta de l'Aigua.Itinerari: Al principi no està ben definida, però de mica en mica, anem guanyant alçada i l’itinerari es va netejant d’herbes i brutícia i en els primers ressalts trobem algun pitó aïllat que ens indica que anem pel bon camí. En aquesta primera part de la cresta, podem exposar l’itinerari tot el que vulguem sempre pel fil de l’aresta. Si no volem arriscar molt i baixar la graduació, tan sols caldrà que busquem els passos més fàcils per la part esquerra.A la part mitja del recorregut, i després de passar alguns passos aïllats de II i de III arribem al pas estrella de la jornada. La cresta s’afila considerablement i trobem un ressalts d’uns quatre metres d’alçada amb timba a banda i banda i que en lliure deu ser un 6a, però que es...
