Forat del Sant Ou
//-->
Capçalera del Forat del Sant Ou
Pou inicial, de 31 metres, vist des de sota
Acabant el pou inicial
Sala intermitja, en fort pendent i una gran arcada
Tram central, mirant enrere
La Maria instal·lant el segon pou
El segon pou és també vertical, però més estret
Segon pou mirat des de dalt
Comencem a remuntar el segon pou
El pou té diversos fraccionaments
La Susana remuntant el primer pou
Observant el pou des de baix
Últim tram del gran pou inicial
Descendim a les entranyes de la serra de Montgrony enfonsant-nos en un espectacular avenc format per dos pous enllaçats. Explorat per primera vegada el 1901 per Font i Sagué amb gran expectació, aquest avenc té un primer pou vertical, cilíndric, d'amples dimensions i 31 metres de profunditat. Tot seguit s'obre una immensa sala amb fort pendent, una gran arcada i una notable cúpula. Al fons davalla el segon pou, més estret, també vertical i més concrecionat que baixa fins als 67 metres de profunditat total.
//-->
Tweet
//-->
Fitxa
Tipus de sortida: Espeleologia
Lloc de sortida: Refugi de les Planelles Gombrèn (Ripollès)
Distància: 1.20 quilòmetres
Desnivell positiu: 100 metres
Temps: 6:30 hores
Dificultat: -
Sensació de dificultat: Mitjana Dos pous verticals, amb algun pas entretingut
Cartografia: Montgrony - Fonts del Llobregat Editorial Alpina (1:25.000)
Dades de la cavitat
Coordenades: 42.269541ºN, 2.090845ºE (WGS 84)
Tipus: Avenc
Recorregut: 95 m.
Desnivell: -67
Tipus de roca: Calcari
Itinerari
Punt de pas
Temps parcial (h.)
Temps acumulat (h.)
Distància (km.)
Refugi de les Planelles
00:00
00:00
0,0
Forat del Sant Ou
00:20
00:20
0,6
Preparació, descens i ascens de l'avenc
05:50
06:10
Inici
00:20
06:30
1,2
Crònica
Amb la Maria, la Susana i la Sílvia marxem cap a Gombrèn, al Ripollès, amb la idea de baixar a l'abisme d'un dels avencs més coneguts i populars de les nostres contrades. Un indret ple de misticisme, llegendes i mites fruit de l'imaginari popular. A part del propi interès estètic, geològic i esportiu, és un indret amb una forta càrrega històrica tant per les rondalles centenàries al voltant del famós forat, com també per la no menys llegendària exploració que va fer el pare de l'espeleologia moderna catalana, mossèn Norbert Font i Sagué l'any 1901, i que més avall resumim.
Les coves, i especialment els avencs, pel seu caràcter inaccessible, la foscor i la direcció cap al fons de la terra, la imaginació popular hi ubica el mal encarnat en el dimoni i tota mena de diables. La majoria de grans avencs tenen la seva pròpia llegenda, especialment si són prop de nuclis habitats. En aquesta zona, a més a més, el comte Arnau també forma part de l'imagari col·lectiu, amb la seva conducta frívola i irreverent. Llavors és fàcil lligar els dos fenòmens en una mateixa història. Així narra la llegenda que el forat del Sant Ou comunicava amb les coves de Ribes de Freser, per on el cavaller entrava i sortia a voluntat. També comunicava amb el monestir de Sant Joan de les Abadesses, on el nostre personatge feia visites luxurioses a les monges.
Nosaltres farem una visita molt més mundana, però plena d'emoció i aventura, ja que estem poc bregats als abismes subterranis i la seva tècnica. Per arribar-hi prenem la carretera que puja al santuari de Montgrony, i pocs metres abans d'arribar-hi, sota la mateixa cinglera, deixem la carretera i prenem una pista a l'esquerra durant 200 metres aproximadament. Arribem al peu del tronat refugi de les Planelles i aparquem. La nit anterior ha caigut una mica de neu i tota la rodalia està enfarinada.
Agafem els estris i enmig d'un fred considerable, accentuat per l'ombra d'aquesta zona obaga, creuem el riuet i pugem fins a trobar un indicador uns metres més amunt. Seguim un bon camí que enfila pels pendents obacs. El fort pendent tot just atenua lleugerament el fred. Caminem...
