Via DESIG DE SOL al Faraó. Els Ecos de Montserrat
Diumenge 15 de maig de 2016El Faraó es una d'aquelles roques isolada a la part mitja de la muntanya però que des de la vessant sud es visible des de molt punts. Altívola i desafiant em va fascinar des de molt de temps però la seva llunyania i les vies que l'envolten sempre van fer que tirés enrere. Durant molt de temps em va "picar l'ullet" una via pel seu bell mig de l'aresta sud, la via DESIG DE SOL, però com us dic, el fort desplom i la quarta tirada de 6a feia que sempre la deixés arraconada. Per sort, amb el company Ricard vàrem decidir anar-hi i repartint els llargs segons les exigències de cada un de nosaltres, ha estat un èxit el poder escalar aquesta bonica via i espectacular roca amb una aproximació llarga, com ho son totes les de la Regió del Ecos i un retorn també molt llarg i per fi, pujar a una roca que encara no havien trepitjat els meus "peus de gat".Comencem a caminar deixant el cotxe a Can Jorba o seguint la pista un quilòmetre i mig més endavant fins el Torrent de la Coma del Pastor (Bona explanada per estacionar). Seguirem el Camí del Pastor a munt sempre seguint marques de color groc. Sempre en forta pujada, tindrem que grimpar per alguna part quan entrem dins del torrent. En un punt abandonem el torrent i ens decantem a l'esquerra fins que ens creuem amb el Camí del Cabrit (marques vermelles) i tot seguit, seguim per la nostra dreta. Es ben visible tot el Serrat del Faraó. Arribarem a un pi molt gran amb una fita, Abandonem el camí principal i pujarem per traça de camí es quan seguirem el nostre instint per arribar a peu de via, passant per sota del Faraonet i un cop passat, remuntem una canal amb traça de corriol fins arribar a l'aresta sud del Faraó. Ben be, un hora i mitja d'aproximació.1er llarg: III+, IV i III i dos parabolts en uns 40 metresSituats al bell mig de l'aresta sud pugem un pel amb tendència a l'esquerra buscant la manera de trobar els passos més lògic i fàcils per continuar navegant per la immensa aresta Podem emplaçar un friend petit o tasco en alguna llastra no massa "catòlica". A uns quinze metres del terra trobem la primera expansió i respirem una mica més tranquils. Prosseguim recte amunt fins un ressalt vertical assegurat per un altre parabolt. Continuem a munt on ja divisem la reunió en un petit replà. L'escalada d'aquest llarg es fàcil però molt exposada, et fa escalar amb les dents "apretades". Diuen les males llengües que es tot de III... si es tercer jo soc bomber!!!2on llarg: IV+, V i IV i dos parabolts en 15 metresSortim de la reunió per la dreta a cercar la primera expansió i amb passos fins arribem a un ressalt, el superem i trobem la segona expansió i de seguit disminueix la dificultat per entrar a la reunió davant mateix de l'extraplom amenaçador. Llarg curt però intens.3er llarg: IV, Ae+, Ae i V amb 12 parabolts en uns 20 metresEncetem el llarg escalant fàcilment el pedestal fins arribar a la base del sostre/extraplom. Tenim tres passos molt desplomats que et fan suar de valent si la nostra tècnica d'artificial no es la que era fa 25 anys. Superem amb prou dificultat aquest passos i continuem amb un desplom més amable fins que a pocs metres de la reunió ens veiem obligats a sortir en lliure. Passos fins sobre roca molt bona i vertical i un pas de flanc ens portaran a una reunió molt penjada i aèria. Llarg per suar de debò.4t llarg: V+/A0e (6a), IV, V+/A0e (6a), IV+ i IV en uns 30 metresSortim de la reunió per l'esquerra amb passo molt fins i verticals i que no arribem fàcilment a la primera expansió. Continuem en escalada molt dificil i un cop superat aquests entrebancs entrem a una zona mes amable fins que es torna redreçar. Passos molt fins o A0e i desprès escalada amable però atenta fins la reunió. Llarg molt difícil però molt "guapu".5è llarg: II, IV i III, dos burins (reunió de l'Anglada) o una sabina i uns 30 metresSortim de la reunió amb molta facilitat dons tenim una bona rampa davant nostre. L'escalada es molt fàcil però sense cap assegurança. Podem llaçar un merlet abans...
