Vies Del Manyo i Poseidon a Roca Maura
Aquests dies de festes, entre fartaneres i trobades familiars, amb la Cristina trobem un foradet i decidim d'aprofitar-lo per anar a escalar en un raconet on ella encara no hi ha estat mai, Roca Maura a l'Estartit. Decidim de començar per la via del Maño, i després en funció del temps i les ganes ja veurem si en fem una altra. Un cop a peu de via ( nom i fletxa picats a la roca...) ens coneixem personalment amb un dels escaladors que ens seguim a internet amb el seu blog http://blocempotrat.blogspot.com.es/. Ell té totes les vies de la paret ressenyades al seu blog, i curiosament anàvem amb la seva informació. Després d'unes paraules amb ell i el seu company de cordada, cadascú a la feina, i amb la Cristina comencem la via. Al primer llarg ja veièm que tocarà apretar. A mig llarg trobem un ressaltet amb uns passos on s'hi ha de fotre una bona apretada. Estan ben protegits, però s'hi ha de donar el callo. Un llarg molt bonic. El segon llarg puja amb uns passos molt bonics resseguint unes fisures on ens haurem d'autoprotegir, amb algun tram prou exigent, passem per una reunió que ens saltem i continuem per un tram de blocs a controlar fins a una feixa on trobem la R molt més comode. Si empalmem els dos llargs s'ha d'anar en compte amb el fregament de les cordes. Un altre llarg ben bonic. El tercer llarg comença a esquerres per anar a buscar el sostret on hi ha el pas més dur de la via. Ho hem probat en lliure fins que els braços ens han dit prou. Són uns passets durs de decisió en plè desplom, on si t'ho pares a pensar ets pell... està protegit amb un parell de bolts, però en lliure està malparit igual sortint del segon, i en cas de caiguda tens la repisa a sota esperant. Amb un parell de passos pillant-nos a un camalot .4 i un .5 si no recordo malament, o un pas d'estreps d'un d'aquests es passa fins un bon canto per arribar a xapar el següent parabolt. A partir d'aquí, placa guapíssima a protegir també en gran part, amb uns passos per a disfrutar, i ja arribem al cim. En definitiva, una via que ens ha agradat molt. Prou exigent a trams, i que demana escalar, però que amb un joc de friends (aliens i camalots fins al 2), unes 15 cintes, l'estrep opcional, i R's, s'hi passa. El grau en lliure que marca la ressenya potser l'hem trobat una mica apretat, però això com sempre, fa de mal dir... Baixem caminant, i amb 20 minutets tornem a ser a peu de paret. Ara toca fer la Poseidon, que vaig fer fot un grapat d'anys amb en Roger i l'Alba, i que recordo ben bonica també. D'aquesta doncs direm que amb les cintes es passa prou bé, i que també és ben bonica d'escalar. Si en voleu la ressenya ja sabeu, aneu a l'oficina de turisme, que allà us la passaran per un parell d'€. Un cop al cim, per avui ja en tenim prou, i toca gaudir d'aquest paisatge que tenim en aquest bé de Déu de país en que vivim! Apa, salut i bones festes a tothom!
