SERRA DE LES CANALS. Via PEPE ÁLVAREZ.
24/01/17. L’octubre del 2012 amb el Llorenç anàvem a obrir un esperó evident al Serrat de les Canals, portàvem dues opcions d’entrada, però a la primera vam veure un parabolt (ja estava oberta) i a la segona una corda fixa. Aquell dia ens vam entornar amb la cua entre cames, algú s’havia avançat. Vam esperar què la ressenya sortís a la llum, però el temps ha anat passant sense saber-ne res. Un dia parlant amb el Xacó, em va dir què les havia fet i tenia les ressenyes, fa pocs dies me les va passar el Xavi Díez de part del Xacó. De fet és una via amb dos variant una a la part baixa i un altre a la de dalt, després d’estudiar-la sembla què la millor opció és entrar per la variant de la dreta i seguir per la via original la segona part. Portem uns dies amb fred i pluges, però avui sembla què hi ha una treva, amb el Manel aprofitem per anar-hi. Quan arribem a Oliana encara hi ha boira i la temperatura és força baixa, preparem el material i fem l’aproximació curta però selvàtica. Aproximació: Venint de Pons direcció a la Seu, passem Oliana i a la sortida agafem un trencall a mà dreta, poc després un altre trencall a l’esquerra ens porta a l’Ermita de Sant Andreu del Castell, on aparquem. Pugem per un corriol per unes torres elèctriques i anirem direcció a la base de la paret, corriols sinuosos i selvàtics. Un cop a la base de la paret la seguirem cap l’est. Primer trobarem l’entrada original amb un cercla amb les lletres PA, picada/pintada a peu de via. Seguim flanquejant i baixem una mica a buscar un marcat esperó, un fletxa picada ens indica l’entrada directa. DADES Primera ascensió: febrer 2012Per: Josep Escofet, Jean Charles Peña. Col·laboren Maika Guevara i AleixEquipament: parabolts i algun pitó.Material: 10 cintes exprés, friends fins el Camalot 2.Dificultat: 6a. Obligat V/Ae.Roca conglomerat crostós, sanejat per on va la via. Assegurances espaiades en les plaques, en dificultat de IV/IV+. Primer llarg, per placa força equipat, mantingut en el V. Segon llarg, seguim per la placa passatge V+ i agafem una llastra on podem posar un friend, seguim per la placa mantinguda en el V-, fins a la R2.Tercer llarg, sortim a la dreta i seguim la gran placa amb una dificultat de IV fins a la R3 al peu d’una gran fissura.Quart llarg, està net, sortim per la placa fins a la gran fissura què seguim a la dreta, podem posar algun friend, quan s’acaba la fissura seguim per la placa fins a trobar la R4, en aquest punt s’ajunta amb l’entrada original. De la R4 haurem de fer un canvi de reunió, anem a buscar una placa a la dreta de l’esperó. R4’ 20m.Cinquè llarg, aquest és el més difícil de la via, La col·locació dels parabolts ens fa difícil de seguir en lliure, pugem per la placa i anem a l’esquerra i seguim per la placa fins a la R5.Sisè llarg, sortim a l’esquerra i pugem per la gran placa fins a la R6, IV/IV+.Setè llarg, tornem a sortir a l’esquerra i pugem per la placa. IV/IV+.Vuitè llarg, pugem per un esperó ajagut III, fins el ressalt final passatge de IV.Descens:En sis ràpels per la via.Primer ràpel, 35m, si el fem amb una corda (60) haurem de desgrimpar un parell de metres, fàcil.Segon ràpel, també de 30m.Tercer ràpel de 60m directa i després desgrimpada, caminant a buscar la R4.Quart ràpel, nosaltres hem seguit per l’entrada original, 30m i desgrimpada.Cinquè ràpel 50m.Sisè ràpel 55m.En resum via llarga amb excursions per plaques, amb assegurances distants què li donem el seu punt. Una opció a tenir en compte. Recomanable entrar per la variant directa.A la dreta de la R4’ hi ha un altre variant.Per: Manel Benavent, Joan Asín.primer llargprimer llargsegon llarg
