XXIIIè CAMÍ DE MUNTANYA: CAMÍ PLANER DEL MONT-ROIG
Avui ens hem aplegat 125 excursionistes per recuperar un dels camins més interessants, i a la vegada desconegut, que recorre la serra de Mont-roig. Es tracta del que he anomenat Camí Planer que va pel vessant nord de la serra i enllaça l'ermita de Montalegre amb el coll de Porta.Ha estat una festassa on tot ha sortit redó. Els de SEPAM de Balaguer per dinar ens han fet un arròs amb bolets - que estava de muerte -, el dia ens ha acompanyat, amb manigua curta i estant a finals d'octubre i el camí és una meravella doncs ens permet atalaiar les muntanyes del nord (Montsec i al Pirineu el Montseny de Pallars).Dissabte una colla van fer la neteja del camí i avui les famílies amb els infants han acabat la feina. Erem nou el dissabte: En Modesto, en Joan Nadal, en Ferran Pera, en Paulino Grau, en Antonio Cots, en Josep Sierra, en Lluís Taberner, en Santi Sero i jo. Avui també ha fet feina el Ramon Pach que ahir no va poder venir doncs divendres ens havia deixat la seva germana.Hem posat dos cartells al començar el camí. Han estat dissenyats i fets pel Santi que és un artistàs. Ja veieu un equip senzill per eficient que han fet la primera obra pública de la República catalana amb tota la voluntat del món.Característiques:Valoració: Excursió molt interessant que pot esdevenir una gran clàssica de la zona.Dificultat: Baixa si seguim integrament el camí de la carena. Si baixem pel canal de l'agulla dels Pelats caldria considera l'itinerari com dificultat mig-alta.Distància: 5 km. - 5,4 km.Desnivell: 100 metres - 189 metresTemps total: 1 hora 35 minuts - 1 hora 47 minuts.Descripció de l'itinerari:Ens arribem a l'ermita de Montalegre (868 m.), l'autèntic far de la serra de Mont-roig, que s'atalaia des de mig món. Baixem per la pista per on hem pujat - si ho hem fet en cotxe.3 min. Trobem el cartell del Camí i agafem el camí Planer que surt a mà dreta. Passem per unes carrasques que tancaven el camí i vam haver d'obrir amb la motoserra. El camí com indica el seu nom va planejant pel vessant obac de la muntanya. En alguns trams es pot observar una base ben ferma de pedres que ens explica - si sabem escoltar el llenguatge de les pedres - que anem per un camí prou antic i important doncs enllaça l'extrem de ponent de la serra de Mont-roig fins l'Extrem del Pletiu en l'altre costat.45 min. Arribem al coll de Porta (824 m.) que constitueix la porta d'accés en el centre de la serra de Mont-roig que està formada per una imponent cinglera encara al sud. Anem a la balconada que mira oberta al migdia on podem veure tota la plana de les Terres de Lleida amb les muntanyes del Monteró i el castell de Llorenç.Un cop al coll tenim tres opcions: Tornar pel camí per on hem vingut, anar per la carena - la millor opció- o continuar per la pista que va pel vessant sud. Camí llarg.Així que tirem per la pista a la dreta - que passaria pel peu dels cingles de la muntanya.Als 100 metres agafem un sender que surt a mà dreta, marcat amb una fita. agafem el sender de pujada. Anem guanyant alçària. Aquest camí fa uns anys no existia i baixàvem tots com podíem però amb el temps s'ha anat fressant doncs molts excursionistes el fan anar.1 h 15 min. Arribem a la Pala Alta (950 m.) el punt més enlairat de la serra de Mont-roig. Els dies de boira persistent al Pla és una meravella pujar-hi doncs generalment els núvols hi queden retinguts per la muntanya i forma un encisador mar de núvols de cotó on sembla que t'hauries de poder tirar.Ja veiem al fons l'ermita de Montalegre que és on acabem la nostra ruta (20 min més). Però nosaltres us proposem una proposta ben diferent. Seguim la carena cap a ponent.El camí baixa a la Pala dels Pelats (segona cota més alta de la serra però el camí no hi passa pel cim).1 h 21 min. En la següent baixada cal estar amatents doncs per l'esquerra surt un corriol a l'esquerra. Ens situem en un collet. Davant tenim l'agulla dels Pelats on pugem per fruir d'una de les visions més captivadores de la cinglera del Mont-roig que veiem lateralment.Baixem de l'agulla i...
