Olvena, via Cresta de la Cruz
26.03.18 Aquests dies previs a la setmana santa hem tingut l’oportunitat de fer una petita estada a Barbastro des d’on hem pogut anar a escalar a zones que normalment ens queden una mica lluny. No és el cas d’Olvena on ja havia vingut amb anterioritat per a fer la seva cèlebre via ferrada. Avui, en Pau, l’Antonio i jo, aprofitem la tarda de l’arribada per a pujar al mirador d’Olvena per una via que recorre l'espectacular Cresta de la Cruz.Recorregut de la via Cresta de la CruzDesprés de creuar el nucli del poble, anem en direcció est cap a un collet des d’on prenem un sender que baixa directe al pont romànic sobre el riu Éssera, el qual excava un estret congost que deixa a l’aire lluire uns verticals estrats calcaris farcits de vies d’escalada.Arribant al peu de la viaEl camí, que va a frec del vessant nord de la nostra cresta, l’abandonem a mitja baixada per acostar-nos al peu de la via; i com que ja anem “vestits” per a l’ocasió, de seguida en Pau comença el primer llarg tot remuntant una placa cap al fil de la cresta.Inici del primer llargQuan ens toca pujar a nosaltres, ens adonem que la citada placa, orientada al nord, està humida i rellisca com un sabó, per la qual cosa jo soluciono el pas més dificil fent A0. Després ens endinsem a una estreta canal que ens porta cap al fil de la cresta on ja ens toca el beneït sol.Superant la primera placaSortint al fil de la crestaAixí arribem a la primera reunió, situada al vessant sud de la cresta i sobre una còmoda repisa. Per l’ampla canal que s’obre a la nostra esquerra puja la via ferrada d’Olvena.Arribant a la primera reunióInici del segon llargEn Pau continua, ara per una altra placa molt més seca i adherent, en direcció a una evident bretxa, per guanyar de nou la cresta i recorrer-la pel seu fil fins que deixem de veure’l.Avançant per la crestaQuan nosaltres arribem també al capdamunt de la cresta, jo observo que el seu fil és prou estret i elevat com per que et faci empassar saliva... glup!Inici del tram més aeri de la crestaSeguint el traçat que em marca la corda arribo al caire d’una profunda bretxa des d’on veig en Pau a la segona reunió situada al peu d’un vistós gendarme. Per arribar-hi ens cal desgrimpar per terreny fàcil però amb molt de compte.Assegurant des de la segona reunióAl caire de la bretxaEl tercer llarg comença remuntant el citat gendarme per una placa, qualificada de IV+, en direcció a un arbre penjat enmig de l’esperó.Inici del tercer llargSuperant la placa del tercer llargQuan l’Antonio i jo arribem al citat arbre, veiem que aquest s’esquiva flanquejant-lo per la dreta, tot fent un pas molt atlètic i penjat del buit. Sort que aquest paisatge petri ja està esquitxat de boniques flors primaverals com les del carraspic (Iberis sp.) que creixen protegides entre les esquerdes.Esquivant un arbre al mig de la viaCarraspicDesprés de revoltar pel sud la part més alta del gendarme, arribem a la tercera reunió, també plantada al peu d’un altiu esperó rocós.A la tercera reunióAquí es canvien els papers i ara li toca a l’Antonio fer de cap de cordada, per això aquest arrenca amunt per la placa a trobar-se amb el pas més dificil de la via: un petit desplom qualificat de V. Superat el pas, l’Antonio prefereix muntar reunió directament sobre l’esperó per així controlar millor els nostres progressos... sobretot els meus!Inici del quart llargAfrontant el pas clauJo començo remuntant en diagonal ascendent cap a la dreta, però a mitja placa canvio de direcció i vaig cap a l’esquerra a situar-me sota el pas clau mentre en Pau, que va al davant, guia les meves passes vacil·lants.Al peu del desplomHavent superat el desplomUn cop hem deixat enrera el petit desplom, que jo supero amb un graciós A0, ens reunim tots tres al capdamunt de l’esperó des d’on l’Antonio s’encamina cap al seu caire. Quan nosaltres hi arribem ens adonem que per baixar de la cresta ens cal despenjar-nos per una profunda esquerda.Baixant de la crestaSelfie al final de la viaA...
