Jugar a escalar: variants a la cresta de coll de nargo
El pas més espectacular però més díficilAvui hem quedat amb l'Aleix per anar a fer la cresta de Coll de Cargó. La veritat és que marca una opció de poca dificultat. Ja va bé, doncs feia dies que no escalava. Però hem sabut idear-nos dues variants que creiem que li ofereixen més encant a aquesta aresta que pot resultar una mica justa. Així que a "disfrutar-la" de valent.Descripció de la via:Un cop hem voltat la cresta veiem que hi ha unes vies d'esportiva. La que està més a la dreta sembla força accessible i ens enfilem per aquí (primera variant) doncs l'entrada original tira camí enllà fins una fita on cal agafar el camí de l'esquerra.1a tirada (IV - 18 metres - 4 parabolts): El llarg puja per una mena de fissura prou fàcil. Segurament és la tirada més exigent que farem encordats. El darrer parabolt és el de la reunió de la via d'esportiva.Seguim uns metres amunt encordats però veiem que no presenta cap dificultat i pleguem les cordes/fora peus de gat i puguem entre blogs de calcària i vegetació.Arribem al Roc Roi (647 m.). Ens decantem cap a una primera bretxa i anem seguint la cresta. Itinerari molt evident on de tant en tant hem de fer anar les mans. Arribem a una bretxa tallada d'un parell de metres però malgrat ser vertical hi ha unes bons ressalts. Sortim amb una grimpada de III que no ens exigeix ni encondar-nos ni posar-nos els pues de gats. La roca és molt bona.Següent bretxa d'on surt un esperó.2n tirada (IV - - 12 metres - net): Aquí decidir-croquis trets de http://madteam.madteam.net/resenas/escalada-en-cresta/206-cresta-de-la-roca-de-nargo/nos encordar-nos. L'Aleix es posa els peus de gat, com veu que és fàcil em diu que puc pujar sense posar-me els peus de gat. La pujada de l'esperò sembla més compromesa del que ho és en realitat. La roca no dona gaire confiança inicialment però la veritat és que és millor del que sembla en un primer moment. En alguna foto he vist que alguns no pugen per l'esperó sinó per una canal que hi ha una mica més a la dreta. Para gustos, los colores...Continuem pujant per la cresta. En algun moment tenim ambient pirinenc.Arribem a una nova bretxa. Davant nostre surt la via d'esportiva Apache Pass de 6a. La veritat que pica una mica massa per la nostra motivació i agafem una feixa que surt a l'esquerra. Si es vol, per l'esquerra es pot abandonar.Inici de la segona variantQuan portem 50 metres aproximadament per la feixa (i hem passat dues línies de parabolts) veiem que surt una diagonal per on podem continuar escalant. La feixa es tornava més herbosa i les ressenyes ens parlen d'una corda nusada que deu d'estar feta malbé. Així que prenem l'opció de pujar per aquí.3a tirada (III - III+ - II+ - 28 metres - friend del núm. 3 i una reunió): Pugem en diagonal a l'esquerra. Davant tenim un mini sostre on posem el friend (III+) i continuem anant a l'esquerra fins sortir a una reunió d'una via d'esportiva i tirem un parell de metres amunt per sortir a la carena.Anem per la cresta. No sabem quan s'incorpora la ruta normal. Anem saltant blocs que en algun moment s'estrenyen i ens obliguen a pensar si anem per l'esquerra o per la dreta sense gaire dificultat que la de saber mantenir l'equilibri.Poc a poc anem baixant i la cosa es va complicant cada vegada més. Al peu d'una bretxa li dic al company que no ho veig clar. Ell passa al davant i baixa com si res. Serà un III però de baixada té el seu yuyu.La cresta es torna a estrènyer. I hi ha un ressalt que cal posar atenció.4a tirada (IV- - 5 metres - un friend del 3): Ens encordem però l'Aleix - que té la meitat de la meva edat - diu que no cal posar-nos els peus. Té tota la raó del món. Es tracta sols d'un pas de IV- que podem superar amb facilitat ja que hi ha molt bones preses de mà.Continuem crestejant. Hi ha algun pas de II+ (que són aquells que si tinguessin més continuïtat ens obligarien a encordar-nos però com són passos afillats...).Arribem a una bona instal·lació de ràpel. Per l'esquerra arriba una via d'escalada esportiva, per la dreta baixa un ràpel fàcil....
