Lògica espatarrant: la cresta del ninet als mollons
Hi ha vies que traspuen una lògica evident. Són les vies dissenyades al principi del temps quan es podia escollir per on pujar. Després han vingut els “restos” que aprofiten les gangues del que queda.Els Mollons són un petit oasi de pedra que sorgeix en mig dels boscos de l’Anoia. Els escaladors igualadins es van fixar com escenari de les seves aventures.L’any 1962 en Joan Vives i Rafael Vilarubias es van enamorar de les Crestes del Ninet. Un parell d’anys abans en Francesc Aguilera va escalar el monòlit del Ninet. Llavors tots els escaladors de la zona van encarar els seus somnis vers la zona. Trenta anys més tard ho van fer els escaladors esportius que van omplir les parets més properes de parabolts. Però després va arribar l’oblit més absolut. Excepció feta de la via Àpia al Molló Gran. La resta a internet no ha existit mai.Premi per qui endevini d'on hem tret aquesta ressenya...En Toni Villaseca s’ha animat a reequipar la via del Nenet i ens ofereix una segona opció per fruir de la contrada als escaladors clàssics. Gràcies per la feina feta.Descripció de la via:1a tirada (IV – IV+ - 40 metres – 3 parabolts, una savina, un pont de roca i dos friends): Comencem per un mur que era conegut com la Cotilla que està travessat per una fissura per on ens enfilem (IV) després del parabolt posem un friend per acabar de protegir el pas. Sortim a una terrassa on hem d’anar uns metres caminant.Ens dirigim al Diedre groc que constitueix el pas més evident. No li veig el to groguent sinó més aviat blanquinós. Entre parabolt i parabolt posarem també un friend al diedre on hi ha poca presa i no tota de fiar. Fem la reunió sota mateix de l’agulla del Ninet. La reunió està formada per un parabolt que cal reforçar amb friends petits.2a tirada (III – A0 – III – 15 metres – 2 parabolts – un fiend): Sortim de la reunió cap al coll que hi ha entre el Ninet i la paret. Passem prop d’un forat que queda damunt nostre (III). En el coll ens queda l’opció de pujar al Ninet. Perdó, no hi ha opció,... a pujar al Ninet!. Transporteu aquí dalt la reunió... traieu els estreps i feu els dos passos que teniu damunt (vessant sud-oest). És un pas aeri i espectacular. En el seu moment es feia un pas d’espatlles. Si ho mireu in situ, pensareu: Quins collons!!. Després del primer parabolt cal posar un friend en una escletxa on es posava un clau. L’altre parabolt està més a la dreta. Ara us queda sortir dels estreps i fer un pas fàcil per assolir el cimal del Ninet.Un ràpel, des d’una instal·lació amb cadena, ens permet tornar a la base del Ninet. Ara anem a fer les anomenades Crestes del Ninet3a tirada (IV – 30 metres – 2 paravolts – 3 friends – una savina): Sortim pel mur del davant cap a l’esquerra per anar a buscar una savina que llacem. Algun passat d’adherència. Pugem uns esgraons poc tombats decantant-nos cap a la dreta fins situar-nos davant d’una escletxa que superem. És un pas bonic, sembla difícil però un cop ens hi posem hi trobem unes bústies genials que ens fan passar amb comoditat fins la reunió.Sortim caminant per la cresta amb algun pas tonto fins una taula d’orientació.Descens:De la taula d’orientació ens dirigim vers una creu on trobem una pista que seguim pita avall. En arribar a unes torres de la llum agafem un sender que surt a mà dreta. Passem pel peu de la Roca Plana que voregem. Arribem a l’aparcament (25 min.)Accés:El millor consell es buscar els Mollons des de la carretera d'Igualada a la Pobla de Claramunt situats a l'esquerra. Aquesta localització ens ajudarà a seguir les indicacions.Travessem la benzinera que hi ha a la sortida del poble en direcció a Vilafranca. Agafem un trencall que surt a l'esquerra. Anem seguint en tot moment les marques blanques i grogues d'un sender de petit recorregut.Creuem un pont sobre el riu Anoia.0,4 km. Estació de trens d'els Ferrocarrils Catalans. Passem per damunt de les vies.Anem per l'Avinguda de Guimersind Bisbal. En el 5è carrer, el darrer abans del Parc del...
