Gorra Frígia, via Ana Marisa Correia
26.06.19 Just a l’inici de l’onada de calor més severa dels darrers anys, decidim anar a escalar a Montserrat però escollint molt bé allà on anem per tal d’estar el més fresquets possible, per això hem triat avui la via Ana Marisa Correia, una atractiva línia oberta a la cara nord de la Gorra Frígia per Jordi Pazos i companyia l’any 2013 i dedicada a una gran, i atractiva, escaladora portuguesa. Però per fer-la més atractiva encara, en Pau decideix entrar per la via Òptima, situada immediatament a la seva dreta i amb un inici un xic més heavy.La cara nord de la Gorra FrígiaRessenya de la via Ana M Correia amb entrada per la via ÒptimaComençant l’escalada per la via ÒptimaAixí de bon matí ens plantem al peu de la via Òptima per començar a pujar per la seva vertical placa protegida per les característiques xapes grogues de les vies d’en Guillem Àrias. A mitja tirada, però, en Pau es decanta a l’esquerra tot fent una diagonal ascendent cap a la primera reunió de la nostra via.Arribant a la primera reunióAssegurant des de la primera reunióTal i com passa a totes les vies d’aquesta cara nord de la Gorra Frígia, enmig hi ha tota una franja on la placa s’ajeu, cosa que ens permet als novells en aquest noble esport de l’escalada d’encapçalar la cordada. Així surto jo, enlluernada pel sol, tot cercant xapes, algunes d’elles pintades de verd.Progressant per l’ajaguda placa de la segona tiradaArribant a la segona reunióDes de la segona reunió, situada sobre una petita repisa, surto en vertical, però tot seguit les xapes em condueixen cap a l’esquerra i en diagonal ascendent per una placa un xic més dreta que l’anterior. Així arribo a la tercera reunió que es troba sota un petit desplom d’aspecte terrós i a tocar d’una canal. Ara ja estem a l’ombra de la Gorra Frígia i bufa un airet temperat molt agradable.Avançant cap a la tercera reunióArribant a la tercera reunióDes d’aquesta reunió, en Pau creua la canal i s’enfila en lliure per la portentosa placa amb una sèrie de moviments de ballarí de la verticalitat... entretant jo, amb la boca oberta, ja m’estic buscant els estreps... que no sóc l’Ana Marisa Correia.Elegant inici de la quarta tiradaAssegurant des de la tercera reunióContinua la bella ascensió per la vertical placaPer la meva part, després de creuar la canal em planto al peu de la placa i des d’aquí comprovo com els seus primers metres no són verticals... sinó lleugerament desplomats! Penjo els estreps i avanço en artificial per la placa fins que aquesta es posa vertical i he de sortir en lliure car les xapes ja estan un xic més separades, però les poques preses que hi ha són boníssimes, tant que alguns les qualifiquen “d’escàndol”. Així, arrapada a la roca, arribo a la quarta reunió penjada d’aquesta placa.Progressant per la vertical placaArribant a la quarta reunióInici de la cinquena tiradaPer iniciar la cinquena i darrera tirada, en Pau surt de la reunió per la dreta i s’enfila decidit cap a un vistós desplom que tenim just damunt i on es troba el pas més dificil de la via.Assegurant des de la quarta reunióPreparant la superació del desplomL’aspecte terrós i descompost del desplom no ofereix a en Pau cap mena de confiança a l’hora de superar-lo totalment en lliure i per això s’està una estona mirant i estudiant el pas... Tanmateix, jo no tinc cap mania a penjar els estreps i sortir del pas sense despentinar-me i, així, arribar airosa a la cinquena reunió situada just sota el cim de la Gorra Frígia.Sortint del pas més difícil de la viaArribant a la cinquena i darrera reunióFotocimPaisatge des del cim de la Gorra FrígiaFins aquest moment hem estat a l’ombra i relativament fresquets, però al capdamunt de la via ens cau el sol com una llosa, per això després de contemplar el paisatge des del cim de la Gorra Frígia, sempre igual però sempre diferent, i fer-nos les fotos de rigor, abandonem el cim amb un ràpel i amb la satisfacció que produeix una molt...
