Forat micó
Feia molt de temps que parlàvem de venir a conèixer el Forat Micó, els reportatges que podíem veure a través d'internet ens mostraven una cavitat singular d'excepcionals característiques, que no ens podíem perdre. Situats a la Muntanya de Sal de Cardona, podem observar un ampli paisatge de tons blanc i ocres diferenciat de la resta del territori que l'envolta, és el resultat de molts anys d'explotació de la gran massa de sal que conté el seu subsòl. A la part situada més a l'oest, un gran enfonsament d'aquest terreny, a format el que s'anomena la Bòfia Gran, una depressió per on s'acaba filtrant l'aigua i és d'aquesta manera com s'ha format el Forat Micó, després d'un persistent treball de l'aigua que s'ha anat obrint camí amb el seu poder de dissolució a través de la massa salina. Resultat, un sinuós i estret conducte que acaba sortint a l'exterior després de fer un recorregut superior als sis-cents metres i salva un desnivell negatiu de vint-i-cinc metres. I entre les dues boques haver creat una autèntica obra d'art natural.Hem aparcat en una minsa esplanada situada bastant a prop de l'àrea de pícnic del recinte del Parc Cultural. Hem anat inicialment vorejant la Bòfia Gran seguint el GR3 fins arribar a un punt on un fita ens indica el punt on hi ha un mirador i per on cal anar, seguint el camí per dins de zona boscosa hem anat fent via fins trobar un altre sender a l'esquerra que aviat comença a perdre fort desnivell i ens acaba deixant a la torrentera del fons. Just en aquest punt podem observar un rierol provinent d'un estètic carreró sali, nosaltres animats per la presència de l'aigua ens hi vàrem ficar fins a arribar a un punt on quedava clar que no hi havia continuació. Aquest curt tram semi-subterrani malgrat no formar part del Forat Micó és molt aconsellable de visitar. Per trobar l'autèntica ressurgència cal que ens dirigim cap a l'oest tot remuntant un fort pendent terròs just per sobre del carreró, sobrepassat aquest pendent, podrem veure propera, la boca.La travessia del Forat Micó, al marge de la bellesa de les seves formacions i cromatismes, es caracteritza per la sinuositat del seu traçat, un encadenament constant d'estrets meandres per on ens cal anar sovint ajupits o de genolls. En algun punt ens cal superar alguna estretor més exigent, però mai preocupant. L'accés de la primera galeria superior ens va resultar impossible de trobar, probablement que a causa del ritme de progressió que portàvem ens vàrem passar de llarg el seu accés. En canvi, si vam poder visitar la segona galeria superior que finalitzava en pou caòtic on vam decidir tornar enrere i anar a buscar de nou el curs del rierol. Aquest curs és sempre la referència a seguir tot i que en algun indret, molt estret, cal seguir algun conducte lateral per progressar i retrobar el seu curs. En conclusió la travessia del Forat Micó, per a nosaltres espeleòlegs aficionats, va comportat el descobrir un nou tipus de cavitat en un mitjà natural molt diferent dels que fins ara havíem visitat en les nostres humils immersions al cor de la terra. Una gran experiència, totalment a recomanar, aixó si, amb l'equipament indispensable i el respecte inherent que comporta moure's en un medi tant fràgil. Trobareu més informació en aquest enllaç. https://www.espeleoindex.com/ VIDEO FOTOS TRACK TOPO MAPA
