Vies haver-la aila + augusta
DIMECRES,
31 DE MAIG DE 2023
Avui
sortim un xic aviat perquè som tres i volem fer una via a l' Alt
Urgell on les previsions no donen gaire marge de temps abans la
plogui, però tot esmorzant la veu dels mes assenyats comença a fer
el run run, (que si es just el temps !!!, que si som tres i trigarem
!!!, que si ploura !!! ). Total !!! que som tres i la majoria
guanya........... canvi de plans i a cercar un nou objectiu per avui.
Com
sempre quan venim rebotats del Pirineu o pre Pirineu acabem fent
campanya a Sant Llorenç de Mongai, (el nostre refugi !!!), i ahir
vaig veure unes piulades que parlen d'una nova via a la Paret del
Pont que els comentaris deixen bé, a més els aperturistes sempre
deixen les vies en perfecte estat de revisió. Per tant tot i que no
m'agrada anar a vies acabades de sortir del forn, ens decantem per
anar-hi, esperant no trobar-hi gaire personal.
Primer
aturada a Cal Pere per esmorzar i directes al pont per
aparcar-hi.
A
peu de via no hi ha ningú, hem estat de sort !!!.
La
primera tirada es veu trencada i amb roca no gaire fiable, però una
vegada posats , aquesta es millor del que sembla i a més esta ben
assegurada amb químics. La tirada es bonica i estetica per dins d'un
marcat diedre, acabat aquest cal caminar fins un gran bloc on hi ha
la reunió. Aquesta feixa és la mateixa que agafem per anar a la via
de l' Amadeu, per tant si volem saltar-nos la primera tirada podem
arribar a la reunió caminant.
A
la reunió veiem uns companys que estan començant la via de l'
Amadeu.
La
segona tirada, d'entrada supera un petit mur i va a cercar uns desploms vermellosos on veiem des de la reunió un gran pont de roca
llaçat, la reunió la farem en una petita vauma just sota els
desploms.
La
tercera tirada comença amb un passatge dur però ben assegurat, com
més a l'esquerra ens el agafem millor roca trobarem, superat el
desplom entrem en el diedre més cridaner d'aquest costat de paret,
el superem i sortim per la dreta una vegada acabat, per sobre un
petit mur i una rampa de terra que ens deixa a la reunió.
La
quarta tirada ens dona dues opcions, per l'esquerra de la reunió una
placa tombada o recte a munt per sobre la reunió, (amb xapes
verdes), que es la variant “La Meiga”, nosaltres com que som un
xic masoquistes escollim la variant.
Un
tram molt vertical i ben assegurat amb la dificultat mantinguda i on a més d'apretar, cal mirar on poses els peus i les mans, la
presa es bona i no s'ha trencat res, però te mal aspecte, per sobre
cal caminar un xic per arribar a un petit mur que no sembla res però
que presenta el pas més difícil de la via, després d'uns intents ha
calgut posar el peu a la baga per a superar-lo. Per sobre uns pocs
metres i trobarem la reunió.
La
següent tirada comença caminant amb un petit ressalt de roca abans
d'arribar a la reunió, nosaltres no la hem fet, però després la
corda pesa massa per a progressar, millor fer-la.
El
darrer tram comença per un petit diedres molt vertical que podrem
passar si arribem a agafar-nos a un arbre llaçat que hi ha per
sobre, després en lleugera diagonal ascendent a l'esquerra per entrar
a l' aresta final per sobre d'un gran bloc després, per sobre uns
metres caminant i el diedre final per sortir a la carena cimera.
Ja
som dalt, però es aviat per anar a fer la cervesa i proposo als
companys d'anar a fer la via “Augusta” que no he fet.
Mentre
recollim material, els companys de la via de l' Amadeu marxen i ens
quedem sols a la paret.
Baixem
fins el coll i per les cadenes baixem fins a peu de via, en aquesta
fondalada fa molta calor i a voltes la cadena crema de veritat.
La
primera tirada , amb molt bona roca, es mantinguda en el seu grau i
tan sols a prop del final hi ha un passatge més dur on cal tibar de valent, la roca tot i que en algun punt sembla trencada, esta molt
sanejada i et permet apretar.
A
la reunió, per quòrum decidim sortir per la via “de l' Amadeu”,
fa molta calor i a més la resta de la via “Augusta” fa poc temps
que vaig fer-la.
Baixem
fins el...
