Cresta de la Clusa
El recorregut de la cresta de la Clusa és una activitat singular, a mig camí entre l'escalada i la via ferrada. Té una mica de tot: escalada, grimpada, trams de via ferrada, ràpels i una tirolina o ràpel guiat, el pas més singular de l'itinerari. La cresta té 5 sectors diferenciats però el recorregut dels 5 sectors és molt llarg i el més normal és recórrer els tres primers sectors, els més atractius, i deixar els altres sectors per una altra visita a aquesta zona. Hem arribat de bon matí a l'àrea recreativa de Sant Romà de la Clusa, justament el punt de partida del barranc del Pas de l'Escalell que ja coneixem molt bé. Des d'aquí ja es veu la cresta, perfectament definida, amb les seves diverses agulles.Hem fet la curta aproximació fins a l'inici de la cresta, un mur vertical equipat amb grapes d'acer. Aquest tram és una via ferrada però sense cable de vida, de manera que cal assegurar amb tècnica d'escalada posant les assegurances a les pròpies grapes.Hem superat el mur i una petita grimpada, arribant al cim de la primera agulla. Hem seguit per la cresta, caminant i amb algun petit pas de grimpada, fins al cim de la segona agulla. Després hem anat a buscar el primer ràpel, de 25 metres. En alguna ressenya havíem vist que aquest ràpel era precari, muntat sobre un únic pitó rovellat, però hem comprovat que la cosa ha millorat: encara hi ha el pitó rovellat però ara està reforçat amb un bon parabolt.Per pujar la tercera agulla hi ha una curta xemeneia que cal superar en escalada lliure. Aquest tram d'escalada, que segons la ressenya és el més difícil del recorregut, ens ha semblat força fàcil i en pocs minuts estàvem al cim de la tercera agulla.Per baixat hem desgrimpat un tram de cresta i hem fet un ràpel de 25 metres. La ressenya parlava d'un ràpel instal·lat en un ginebró però hem comprovat que no era un ginebró sinó una savina. El ràpel ens ha deixat a l'inici d'un altre pas amb nom propi: el Pas del Mareig. És un tram de cresta horitzontal però estret, amb caiguda per les dues bandes. És un pas fàcil, en realitat es passa caminant, però impressionant.Després de baixar caminant un curt tram, hem arribat a la instal·lació d'un ràpel de 30 metres on s'inicia el sector més tècnic de la travessia. Un passamans porta a la instal·lació, penjada i una mica incòmoda. El ràpel ens ha portat a l'inici del ràpel guiat. Estàvem sobre un engorjat. Al fons passa un torrent però el ràpel guiat no baixa al fons de la gorja sinó que la travessa en diagonal fins a l'altra banda del barranc. Un cable d'acer ens guia en aquesta maniobra, similar a una tirolina però controlada pel ràpel. Un malló enganxat a la baga d'ancoratge ens ha servit per controlar perfectament la maniobra.El pas és impressionant però sense cap dificultat especial i en pocs minuts estàvem a l'altra banda del torrent al peu d'un mur lleugerament extraplomat que se supera amb l'ajut d'unes grapes d'acer. Com a l'altre sector de grapes, no hi ha cable de vida però aquí hi ha uns quants parabolts que permeten assegurar perfectament.Després hem fet un curt tram d'escalada fins que la cresta desapareix en un bosc per on hem seguit caminant. Hem travessat una pista que ofereix una possibilitat d'escapatòria i hem seguit pel bosc fins que hem retrobat la cresta. El tram final és una llarga aresta que porta fins a un cim sense nom (cota 1.391). És una fàcil grimpada encara que amb alguns passos vertiginosos. Hi ha alguns parabolts que permeten assegurar els passos més compromesos però nosaltres no els hem utilitzat perquè hem pujat sense corda.Des del cim hem baixat amb dos ràpels de 10 i 17 metres i hem seguit caminant pel bosc fins a un collet des d'on, deixant enrere la cresta, hem baixat directament al punt de partida on teníem el cotxe.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que ha estat realitzat per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ÀLBUM DE FOTOS -
TRACK
ENTRADES...
