Camí dels Maquis - Camprodon
Sortida al municipi de Camprodon el passat divendres 14 d'abril seguint un tram del Camí dels Maquis. (Antoni Llagostera)
Dins de la necessària recuperació de la Memòria Històrica, l’associació Amical Antics Guerrillers de Catalunya ha portar a terme un treball de recuperació dels camins o passos dels maquis, dels enllaços entre l’exterior i l’interior de les organitzacions comunistes del PSUC i PCE, a través del Pirineu mediterrani. Per recordar aquesta efemèride, per recordar aquests “excursionistes” forçats i benemèrits, avui hem fet una part del recorregut d’un d’aquests camins, el que portava de Prats de Molló a Manlleu, en el tram entre el coll de la Boixeda a un extrem del municipi de Molló, i la masia del Mariner, a tocar Sant Pau de Seguries, encara que dins del municipi de Camprodon. En aquesta sortida ens ha acompanyat en Josep Serra Frigola, que durant el mesos de pandèmia va anar resseguint i creant la ruta. Hi havia diverses rutes. Nosaltres ens centrem el la ruta denominada Jové-Gros, de Prats de Molló a Manlleu pel Collsacabra, que durava quatre dies, fent etapes de 6-7 hores, de nit. La ruta fou establerta pel guia Josep Jové Blaví el juny de 1945 per encàrrec de Fernando Claudín, dirigent del PCE, per tal de disposar d’un camí més segur, lleuger, ràpid i que facilités l’accés al tren de la línia Barcelona-Puigcerdà sense necessitat de salconduit,. Fins aleshores s’utilitzava una ruta de Prats de Molló a Sant Vicenç de Torelló per Vidrà.L’establiment d’aquesta ruta Jové-Gros fou un encàrrec (abril de 1945) del responsable de passos del PCE, Fernando Claudín, al guia Josep Jové Blaví. Jové va iniciar el treball el 7 de juny de 1945. La ruta va estar operativa a mitjans de l’any 1946. La primera etapa surt de Prats de Molló i després de travessar la frontera baixaven cap a Espinavell o cap el sector de Fabert, evitant passar per el centre de Molló, passant per el Riberal i enfilant cal al coll de la Boixeda. Doncs iniciem la nostra ruta al coll de la Boixeda a 1091 metres i en terme municipal de Molló. Ens trobem a la carretera que ens portaria cap a Rocabruna i Beget. Ens dirigim cap a la collada de Puig Francó i cap a la Serra del Mas Massot.Ens trobem de seguida la urbanitació de Font Rubí ja en terme de Camprodon. Estem davant un cas clàssic d’urbanització il·legal, de parcel·lació fraudulenta, d’un espai no urbanitzable durant els darrers anys de la dictadura franquista, de finals del anys seixanta i començaments dels anys setanta. El projecte inicial era de crear una gran urbanització que abastava unes 1.300 parcel·les i s’estenia fins a Bolós i Salarça. El darrer ajuntament franquista, en etapa democràtica (1975), mou el primers fils per paralitzar la urbanització salvatge de la zona. La revisió del pla general d’urbanisme de Camprodon (iniciat el 1979) de 1983, estableix una delimitació de la zona i sobretot establir que els costos d’urbanització anaven a càrrec dels propietari o propietaris. Els carrers de la urbanització de Font Rubí suposen el doble del carrers que hi ha a Camprodon. De les 130 cases existents a meitats dels anys 70, actualment hi ha unes 300 cases, que han esgotat totes les parcel·les legalitzades de l’espai. Estem davant una urbanització, com tantes, que fou necessari legalitzar mitjançant un pla General d’Ordenació, instat pels primer ajuntaments democràtics, el 1984.A la collada de Font-rubí continuarem ruta direcció el mas Blanc i la Tosquera on ens trobem el camí que ve de la Vall de Bolós. Siguim direcció Camprodon i el coll de la Creueta. Ara toca un tram de baixada fina a trobar-nos el monument a Cèsar August Torras. Aquí trenquem a l'esquerra i ens incorporem a la pista de Sant Antoni cal al mas dels Oms i el Pla de Bonaire. En aquest punt s'acaba una de les etapes d'aquesta ruta si la fessim sencera. Des d'aquí es pot fer el cim a...
