Serra de busa: via tatars de crimea
DIMECRES,
13 DE SETEMBRE DE 2023
Abans
de vacances varem parlar amb el Ramon de sortir a escalar pel
Solsonès perquè tot i que es una comarca veïna no havia escalat mai
per la zona.
El
Lluis tampoc coneix gaire la zona, per tant es bon moment per fer una
sortida aprofitant aquests dies de poca seguretat meteorològica.
Aquest
dimecres quedem per sortir i ens trobem a Solsona per esmorzar, allà acabem de decidir quin serà el nostre objectiu.
Per
la meva part, la Paret de Busa és dels llocs on menys hi he escalat
i proposo anar a fer alguna de les vies que en Joan Vidal te per
allà.
Una
vegada al pàrquing acabem de decidir per quina via ens decantem i
escollim la via “Tàtars de Crimea “ que és la darrera obertura
de les que t a la zona.
Sortim
del cotxe i agafem la pista de desguàs que hi ha al costat de la
bassa “ara seca” i comencem a pujar fins les explanades
superiors, cal dir que la pista esta molt malmesa i impracticable.
Una
vegada als plans ens enfilem directes a la paret seguint alguna fita
i aviat arribem a peu de paret sota unes grans balmes.
A
la dreta de les balmes , comencen dues vies del mateix aperturista i
la que volem fer comença just a l'esquerra de la balma.
La
primera tirada ja et posa en situació, uns passatges on cal superar
petits desploms fins arribar al peu d'una fissura. La roca esta molt
trencada i cal anar amb compte de no apedregar als companys. La resta
de tirada cal apretar de valent i en algun punt fer servir un estrep
per superar el tram amb la conseqüent sortida amb lliure desprès
sobre roca dolenta. Per sort les assegurances son bones i et permeten
progressar. Fem reunió en un petit relleu de la paret, molt penjat.
Trobarem onze parabolts i un pitó.
La
segona tirada és curta , però contundent. Surts per l'esquerra de
la reunió per anar a un petit diedre on hi ha un pitó i per sobre
un parabolt que esta just a l'aresta del esperó compte amb posar el
mosquetó be perquè treballa malament i fa palanca, més amunt un
nou parabolt i un pitó que et permeten pujar a una petita rapissa.
Per sobre un diedre difícil per arribar al següent parabolt, (aquí hem
lamentat no portar un petit joc d'Aliens perquè haurien anat de conya
per protegir el tram). Ara tan sols resta seguir les assegurances
fins la reunió amb un flanqueig sota un sostre . La reunió la
trobem fora del sostre i a l'esquerra d'una fissura.
Si
la primera reunió era penjada, aquesta encara més.
La
tercera tirada sembla que la roca canvia, sortim de la reunió amb
un pas de A0 per entrar en un diedre, aviat trobarem un nou pitó
i per sobre un seguit de parabolts que s'enfilen per una placa. La
roca millora molt però en algun punt es tant vertical que s'imposa
el A0. En acabar la placa la via va a la dreta amb un flanqueig
trencat protegit per un cordino en un arbre i s'enfila fins la reunió
que esta en un nínxol. Cal anar en compte amb la roca en aquest
darrers metres de tirada.
La
quarta tirada, per les nostres possibilitats es la millor de la via,
comença des grimpant un xic la tirada anterior per sortir del nínxol i anar a l'esquerra a cercar el final de vauma on trobarem un
parabolt i el tram amb millor roca de tota la via, un diedre vertical
però amb bones mans ens porta a una rampa, la pugem fins un gran
arbre que creuem per dins, (hi ha una baga) superat l'arbre cal
flanquejar horitzontalment per situar-te sota la reunió i superar un
darrer mur per entra-hi.
La
cinquena tirada, presenta un seguit de parabolts que superen una
placa amb molsa, fins un punt on la distancia entre assegurances no
permet seguir amb aquesta tècnica i on cal fer un tram difícil per
sortir del mur, per sort la roca es bona. La reunió esta al final
d'una rampa.
La
sisena tirada supera un tram de roca molt trencada. Nosaltres hem
pujat recte des de la reunió però creiem que anar un xic a la dreta
es millor i trobarem un pany de roca més compacta per anar fins la
reunió.
Sobre
nostre ja tenim el Pla de Busa.
Per
baixar, fem una excursió, tot planejant...
