Serra del ras i pic d'àtics
Dilluns, a principis de setmana, se'm filtra publicitat subliminal al mòbil...diu literalment "interessats a obrir traça contacteu". Jo fidel al lema cap fred i cor calent espero ben bé 2 minuts a passar un whats amb en Jaume, a veure quina en tramen. La resposta és clara i traduïda a l'idioma de la plana vé a ser "gas a l'eina". No sempre es pot fer tot el que passa per davant, però aquest cap de setmana ho tinc especialment bé, així que el primer que faig és intentar vestir-me de gala i vaig a comprar roba al decartrón. Un abric de pell 70% mohair i 30% sintètic, doncs no és plan d'anar tan esparrecat com vaig sempre, així que ara ja tinc excusa per pesentar-m'hi, més enllà que vaig amb una motxilla on només hi cap la carmanyola. També hi ha la presentació del llibre d'en Pito a Alins, que també em faria gràcia, sempre s'aprèn parant l'orella, però per feina no m'ho puc muntar.El camp base és el refugi de Fornet, on després de trobar-nos a Esterri pugem ja de fosc. Per mi han estat tres hores de cotxe, passant pel coll de comiols amb una boira enganxada a terra de mala manera, com si em perseguís des de la plana de Vic. Sort que a Tremp amb tantes giragonses pel poble la puc despistar. Em presenten tota la colla, ja que més enllà d'en Jaume, en Pep i en Ricard els altres poc que els conec. La sortida pinta bé, hi ha neu i el refugi arribant amb cotxe és tot un luxe. Divendres però poca cosa més i cap al sobre.Dissabte ens llevem i el primer que toca és omplir la panxa. Quan hi ha tants indis no saps mai com serà el dia, i el primer que faig és endrapar fort per si de cas. Em recorda molt les sortides que fèiem amb en Jow quan en teníem 20 i pocs anys i jo poca cosa com sóc em trobava al refugi "tios" com deu mana, fornits i amb bona planta... només pensava, menja fort Samuel que almenys no facis mal paper per sopar...l'endemà a muntanya ja es veurà, però per sopar, si cal, tres cabrits a la panxa.Sortim a les 8.30 després que en Carles ens repassi el mapa cap a l'obaga de Bonabé, amb un fred que mossega de valent. El ritme de sortida segueix el lema arrencada de cavall, parada de burro, però aviat quan comença a fer pujada ens anem reagrupant. Primera pujada pel bosc, carregat de neu fins a un coll a 2000 i pico i d'allà primera baixada de neu pols, on ja queda clar que avui es va a esparrecar-ho tot. Reunió a baix al torrent, per canviar a la vessant soleia i recuperar força i calor. Pujada amb una mica de vent al pic més al nord de la serra del Ras i baixada pel mateix costat amb bona neu pols fins altre cop al torrent. Remuntada curta fins a un collet on ens dividim i mentre uns tornen ja cap al refugi uns altres fem la última pujada guiats per en Carles fins al tub que baixa directe cap a la pista. Bona joranda de gairebé +1800 positius, poc més de 18 km i jornada laboral sencera més mitja hora extra.Arribem al refugi a l'hora de berenar amb el luxe d'una dutxa d'aigua calenta i passem la tarda de tertúlia calmada, cosa que enyoro de les meves sortides sprint. Es parla de tot i de res, com sempre i com totes les reunions de bar, s'arregla el món i es desarregla tres vegades. No hi ha pas tingut a veure el whisky escocès que hem pres a la barra del bar improvisat al coll de 2000 i pico del matí. Ara al refugi, provem whisky japonès, amenitzat amb la guitarra d'en Ricard i en Pito. Molt bon sopar amb un Rioja de litro i mig, amb costelles de porc que es desfan a la boca. Ara ja no menjo per previsió, ara menjo per diversió! Postres incloses. Finalment anem a dormir no sense abans la tertúlia de colònies de llum tancat, de la que tants bons records tinc, amb 10 anys o amb 40, tant és!L'endemà el dia és lleva més rúfol, però el Pic d'Àtics que ens ha proposat en Carles té molt bona pinta. Ja només pel nom sembla que haguem canviat de país. La vall d'entrada, la de Pilàs o de Comamala té una entrada una mica punky per esquiar, el típic bosc de cota baixa ple d'avellaners esparreca jerseis. Estem de sort que té neu, i malgrat alguna giragonsa...
