Pels camins d'en Serrallonga (I)
Molí de la Barita - La Sala - L’Erola - Can Bosc - Molí de la Barita15.06.14 Comencem el cicle d’excursions pels camins del bandoler Serrallonga amb una agradable passejada circular pels voltants de Viladrau, pel mas de la Sala, casa pairal de Serrallonga que encara avui dia manté una plena activitat, l’ermita de l’Erola, el mas de Can Bosc i la font de les Ametistes.Des de l’Eix del Llobregat, a l’alçada de Tona, continuem cap a Seva i seguim en direcció a Viladrau fins que, uns 4 Km abans d’aquesta població, deixem el cotxe a l’ampli aparcament de la Castanya de Viladrau, vora el restaurant Molí de la Barita. Cal dir que el nom d’aquest històric restaurant fa referència a un antic molí dedicat a moldre el mineral de barita o baritina que es recollia en una pedrera propera, i encara avui dia l’aigua discorre per les antigues canalitzacions que feien moure aquest moli, aprofitades ara pel restaurant per mantenir un viver de truites.Des de la Barita cal anar per la carretera en direcció a Viladrau uns 200 m fins que, a l’alçada del mas La Noguerola, continuem a la dreta per la pista que porta a les instal·lacions del Club de Polo Sant Antoni de Viladrau, a l’entrada de la qual hi ha un pedró amb la inscripció “A la Sala”.Pont de fusta sobre la riera MajorBaixem cap a la riera Major, que creuem per un pont de fusta no massa en bon estat (la pista la travessa directament) i anem seguint uns 3 Km aquesta pista, entre un bosc d’alzines i roures a l’esquerra, i les esmentades instal·lacions de polo a la dreta, que més endavant donen pas a camps i pastures.Mas de La SalaMés endavant comencem a veure el mas de La Sala, elevat sobre un petit pujol, entre la riera de Montcalvell, pel costat d’on venim, i el torrent de Rentadors a l’altre (i que poc més avall formen la riera de la Sala). Poc després la pista fa un gir per travessar a gual la riera de Montcalvell (nosaltres ho fem per sobre d’unes pedres) i ja no triguem en arribar a l’històric mas de La Sala, on va nèixer, l’any 1594, Joan Sala i Ferrer, i on hi va viure fins l’any 1618 en que anà al mas Serrallonga de Querós per casar-se amb la pubilla d’aquest mas, d’on agafaria el sobrenom que el faria famós.La Sala, fortificada amb una muralla i una torreLa part més antiga de la casa correspon al segle XIV, moment en que va ser fortificada amb una muralla de tanca i una torre cilíndrica de guaita. El cos central data del segle XVII, i més moderns són els afegits per a ús agrícola. La primitiva edificació defensiva ha donat pas, en la façana principal, a un conjunt d’acollidores porxades i galeries. Com hem dit, la casa, després de tants segles, segueix en plena activitat agrícola i ramadera.Des de la Sala pugem per la pista fins a la Sala Nova, que deixem a l’esquerra per seguir, a la vora d’uns antics camps, per un petit sender que s’endinsa al bosc. Anem trobant alguns cartells en vermell amb indicacions a l’Erola i no triguem en sortir a la pista d’accés a Can Gat, masia amb una característica torre que entreveiem enmig del bosc. Travessem la pista per seguir pujant, en direcció sud-est i trobant més indicacions, fins arribar a la masia-ermita de la Mare de Déu de l’Erola.Masia-ermita de l'ErolaDetall del rellotge de solAquesta ermita, amb arcades obertes a dues façanes que donen pas a un ample i acollidor porxo, i amb un curiós rellotge de sol a l’intersecció d’aquestes façanes, consta documentada al segle XVI i havia estat la residència d’hivern dels frares de l’antic monestir de Sant Segimon, que veiem encinglerat damunt nostre, en direcció sud-oest, amb la capella de Sant Miquel dels Barretons penjada més amunt. La comunitat d’aquest monestir havia ajudat al bandoler Serrallonga a amagar-se, sobretot dies abans de la seva captura, a la tardor de 1633, quan cercava refugi i repós per a la seva companya Joana Massissa, qui estava embarassada. Des de l’Erola continuem a l’esquerra (balises del PR C-205) baixant per un ample camí cap al...
