Nous contes per un nou estat. - Sisè: ESCALABORNAVA. (19)
No deixa de manifestar el seu deliri de llibertat. Creu que no és realment ell, fins que no és lluny de casa, llavors se sent independent, autònom, sense traves, un veritable nòmada. Cada dia que passa fora és com un mes aquí dalt, fins i tot quan el Damiano li esmenta la seua feina i tots els projectes dels quals li ha parlat amb tanta il·lusió, el Serafí es desentén i els hi trau importància.Aquestes són les jornades del Damiano, saltejades amb una visita a la Felisa, decorades amb alguns matins amb la senyora massatgista; oblidat al seu racó del poble, on ningú li diu ni assa ni bèstia. Està reconsiderant el seu lligam amb els veïns, com una rèmora que l'impedeix relacionar-se amb altres persones, fins que arriba el dia que l'Eumir es torna a afilerar una miqueta i s'uneix de nou a les seues passejades.Els silencis de l'Eumir són forçats per la seua malaltia, les estones que enraona recobra les forces, llavors se sent unes hores ple de salut. El sorprenent és que a l'Eumir també li encanta parlar de la vida fora de la vall, li fa dentetes al Serafí que l'escolta entusiasmat, reafirmant vehement les raons que argumenta per viatjar lluny de la vall, com ell ha fet tantes vegades. El Damiano dubte si el Serafí l'acaba de comprendre, les reflexions de l'Eumir no són pas planeres, inclouen multitud de matisos i ironies, d'excel·lències d'una llunyana illa que tots dos han visitat, l'Eumir en més d'una ocasió. Ha començat a contar l'incident en el qual va ser obligat a refer tot el pla de viatge, un cop ja ho tenia tot organitzat, en el mateix aeroport de sortida, que quasi li fot a norris l'aproximació als hàbits matriarcals dels lèmurs de cua anellada, un estudi compartit amb el seu grup de treball i que després van publicar amb tant d'èxit. Doncs sembla que el Serafí no hagi escoltat res, continua amb la seua reiteració, parlant del mar, dels menjars que es cruspia, de la laxitud del “dolce far niente”... No escolta com l'Eumir va ser desviat de la seua destinació, obligat a esperar en una minúscula illa propera, fins no conclogués la cimera mundial de caps d'estat que allí es desenvolupava. Una reunió dels polítics més poderosos del món lliurement elegits pel poble, que devien romandre protegits sota unes mesures de seguretat excepcionals, allunyats de qualsevol perill humà o sobrehumà. A més a més de buscar-se una illa remota, demanaven l'exclusió de propis i estranys, per debatre assumptes que les directrius del poder real ja havia decidit, o si més no ja decidiria per ells.El Damiano se sent igual que l'Hug enfrontant-se als llapis de colors. En un tram de la seua malaltia s'aficionà acolorir papers pautats, passava les estones entretenint-se esborronant fulls, mantenint la ment lluny de preocupants extraviaments; tot just feia poc que havia superat el temps dels bucles turmentosos, dels quals no se'n podia sortir sense ajuda, en aquelles hores el seu gran amic Mamert li va ser de gran servei. Actualment el vell Examinador seu davant de la taula amb els papers i els tints preparats, però és incapaç de moure un dit, se'ls mira, se'ls mira, pot estar-s'hi una estonada esperant que algú el rescati, i quan això succeís li costa un gran esforç aixecar-se. The B-52's- " Rock Lobster"
