Nous contes per un nou estat. - Sisè: ESCALABORNAVA. (21)
El Prudenci apareix un dia en un interval de la feina, li demana les dades de rigor, omple uns qüestionaris a l'ús i se'n va. L'endemà el torna a citar per concretar unes quantes coses. La intenció de Prudenci és passar de puntetes per aquest tràngol, que compleix en deferència a son pare, a ell mal li cap li fot tot plegat. De la segona entrevista ja ha marxat amb el nas estarrufat. El mal parit del novell li ha tret més del que volia. Trigarà un parell de dies, li ha dit abans que s'acomiadés. No sap si tornar, al capdavall n'està segur del seu amor per la Leo, a més a més actualment eixamplat a la Gilda, que li estarà eternament agraïda, gràcies a ell la seua relació amb la Leo està abastant alçades inimaginables fins fa ben poc, per altra part molt desitjades per ella. S'estaran atansant tant les dos dones que ell perd presència dintre la relació? Ara, potser no, però en un futur... cada vegada passen més estones juntes, més que no pas amb ell. Abans era ell el centre de les cites eròtiques, fins i tot per elegància i cavallerositat, va cedir el focus d'atenció a la Gilda, que se'l mirava emocionada amb profunda satisfacció. Però és que ara sempre és ella la que ocupa l'espai privilegiat, i no fa res per a què això canvií. Això no s'ho ha explicat al Damiano, potser ho hauria de fer. És estrany que el Damiano no li hagi demanat per la seua feina, o potser ja li va dir el primer dia, probablement serà això, aquell dia no va assumir el que estava fent realment.L'ofici del Prudenci l'exigeix esprémer el màxim de sagacitat i no estarà tranquil fins a rebre la resposta del Damiano. Ahir a la nit va anar a casa de la Gilda sense haver quedat, sense avisar. Se les va trobar segudes mirant un espectacle a una pantalla, no li van dir gran cossa, el van convidar seure al sofà, però van continuar pegades tota l'estona fins que no va acabar l'espectacle, insuportable, segons ell. Uns actors representaven una obreta tràgica exagerant l'actuació fins a un histrionisme pueril, en una trama ordinària que no obstant divertia a les noies. Al final li van convidar a passar la nit amb elles, però ell amb l'emprenyat que estava se'n va anar cap a casa, això sí dissimulant la mar de bé, per alguna cosa és un gran còmic.És conscient que no farà res de profit fins que no tingui notícies de l'Examinador. Ha estat fent temps visitant a son pare, però no és massa per ell, als matins es passa les hores estudiant el coi de lèmurs, i sa mare neteja el foc a terra, fent feines, preparant el dinar, preocupada per son germà; com sempre no disposa de temps per ell. Però que podia fer? No aguanta més i entra al despatx de son pare, interrompin-lo esmentant l'Examinador, llavors, entre que son pare inicií el mètode d'atur d'estudi, és a dir: deixi d'anotar coses al seu quadern de treball, marqui el punt de lectura, desi un diccionari en un calaix de la taula i es canviï d'ulleres, introduint les de lectura en la seua funda. Abans que faci la intenció de dedicar-li l'atenció, li arriba un missatge de l'Examinador apuntant-li que té el seu informe preparat. Informe? Exclama en veu alta. --Què coi d'informe!--És el mot escaient, com si no ho hauria d'anomenar? Au vés-hi, ja veig que tot plegat t'està afectat amb desmesura, quan abans sàpigues el que hi ha millor t'anirà.Roy Orbison - "In Dreams"
