Salt d'en Robert (Fredes, la Sènia) Castelló
El salt d'en Robert és un dels grans espectacles que ens ofereixen els Ports, aquest magnífic massís esbocinat en tres províncies però on no existeixen fronteres per al vent, els núvols, els rius, els animals i en definitiva, la natura. Una unitat paisatgística autèntica.Per arribar-hi, nosaltres partíem de la Sènia i ens vam dirigir al pantà d'Ulldecona i un cop passada la presa, agafem el primer trencall a la dreta, anem resseguint una pista en bon estat i després de creuar el riu per un pont trobarem indicat un desviament a l'esquerra que hem de seguir fins al final. Allí aparquem el vehicle.Hi ha poca informació sobre aquest barranc però per exemple l'aproximació de la web de barranquismo.net és errònia. Tot és més fàcil del que sembla. Només cal agafar el sender a Fredes hi després d'haver passat el salt i en unes bones pujades arribarem a un mirador sobre la vall. Una mica més endavant trobarem una gran fita hi un sender a la dreta que en pocs metres troba un torrent. Això és el començament, uns blocs i unes desgrimpades en pocs minuts ens faran arribar a la primera instal·lació. En total una horeta des del cotxe.Dividirem el relat en dues parts diferenciades el primer intent el febrer d'enguany quan vam coincidir amb una gran nevada a la zona i el darrer intent aquest cap de setmana quan vam reeixir.CAPÍTOL I: NO ES POT LLUITAR CONTRA ELS ELEMENTS Sort en vam tenir d'una col·lega, la Neus, que ens va indicar un lloc per fer el bivac amb la pluja que queia. Un altre porxo salvador dels "clochards de la nuit".L'endemà, encara s'aguantava el dia però estava tot ennuvolat donant un aspecte espectral a l'entorn. Poc a poc van anar apareixent flocs però això no minvava la moral de la tropa i l'alegria que ens és connatural El salt vist estèticament en tècnica puntillista, la nevada anava creixent.Nosaltres tranquils, un indígena de la terra ens havia dit que no cuallaria pas Doncs tranquils, no cuallarà Optimisme Que ha de cuallar!!! Contemplo en pau com no cualla. Cruïlla cap a Fredes Al poble tampoc ha cuallat Ens reben amb una catifa blanca, especial per als convidats. I nosaltres amb neoprè per aquests carrers de Déu.Des del poble retornem a buscar l'entrada del barrancUn pelet enfarinat, sí que estava El barranc en plena nevada Menys mal que no ens hi vam posar, perquè prou feina teníem per sortir d'aquíFI DEL PRIMER CAPÍTOLCAPÍTOL II "QUIEN LA SIGUE, LA CONSIGUE"Tornem a provar sort, aquest cop el Jose, l'Edu i jo. Aprofitant que el dia allarga i per fer gana vam anar a escalar a la zona de l'ermita de la Pietat d'Ulldecona. Un lloc molt bonic, de vies curtes, però en general ben equipades. Nosaltres vam pujar al capdamunt de l'ermita i en una zona a l'esquerra hi ha un grup de vies més o menys assequibles de les quals desconeixíem el grau.Aquell dia estrenava un lot muntanyenc composat de casc, motxilla i arnès. Que feliç!!!!El sol que s'ajaça ens indica que s'acaba la jornadaVictòriaA la nit després del preceptiu sopar a cal Manolo de la Sènia fem una mica de vida social abans de recloure'ns en un solitari bivac i fem una copeta amb una companya i algunes de les seves amigues que gentilment suporten la nostra incontinència verbal. Moltes gràcies per la companyia i la bona estona passada.I apa a dormir!!!El lloc on ehem deixat el cotxe però es pot tirar ben bé 1 Km més fins al final de la pista Bàrtuls i amunt ja està indicatEl salt, ja està indicat El miradorRecordeu, després del mirador en una pujada trobareu unes fites i el primer torrent: aquell ésEls primers ràpels són curts i els ancoratges són d'un sol punt. Són ràpels bastant tècnics amb sortides de sostre Durant el recorregut trobes racons meravellosos com aquesta mena de bressol del verd Però malauradament també a la primera part, trobes coses com aquestes o pitjors, perquè abans el barranc era l'abocador de Fredes. Fins que les diferents surgències aporten prou...
