168 - Passos per la serra d'Alfàbia 23-12-2016
La ruta puja a la carena de la serra d'Alfàbia pel vessant sud-est, des de la vall d'Orient, i arriba molt a prop de les antenes repetidores. La serralada està situada entre els termes municipals de Bunyola, Sóller i Alaró. Segons García Pastor, s'estén des del coll de Sóller fins l'esquerpa clivella del barranc de Cúber, uns 10 km de llargària. Pujam per un camí carreter de carboners que desafia la verticalitat dels costers. Arribam a dalt pel pas dels penyals des Corbs. El pas des Mart ens mena al camí de la pujada clàssica, des d'aquest, connectarem amb el camí de pujada, per darrera la penya des Migdia.L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada. Per arribar al punt de partida cal agafar la carretera d'Orient a Bunyola (Ma-2100). Passades les cases de Son Perot i des Verger, a la primera corba devers el km 7'900, trobarem unes grans pedres amb marques de pintura (Camino público), situades a la vorera de la dreta de la carretera (⇨WP-0) (462 m). Començam a caminar a les 9:33 h. A l'altra part de la carretera hi ha les cases de Son Perot, des d'on arrenca el camí des Freu. La possessió de Son Perot, situada al lloc d'Orient, confrontava amb ca sa Beata, ca sa Ferrera i la carretera de Bunyola a Orient. El 1691, pertanyia a l'honor Miquel Amengual i era denominada també Son Amengual. Durant el s XVII, fou reiteradament atacada pels bandolers i per defensar-se fou proveïda d'arcabussos i escopetes. Era sota el domini directe de la cavalleria d'Orient, de la qual era titular el senyor Antoni de Verí. Ens endinsam al bosc, caminam paral·lels a una paret seca que deixam a la dreta i avançam pel camí Vell que va cap al coll d'Honor.Passam per davant les ruïnes d'un porxo doble amb un forn al caire, i d'una torre d'alta tensió.Quan arribam a una paret seca ens desviam cap a la dreta i pujam paral·lels entre aquesta i una altra que tanca una espècie de corral (WP-1) (520 m).Ben aviat trobam un camí de carro de carboners que puja adreçat als penyals des Corbs, segurament s'anomena així, al manco així l'hem vist anomenar en algunes webs.L'estat d'abandó d'aquests antics camins de muntanya és descoratjador. Veim els companys esquivant arbres caiguts i pedres estimbades de les parets dels penyals.Una altra mostra del que trobarem. Un no sap si és millor esmunyir-se per davall les soques o botar-les fent equilibris. (Foto: Guillem). Guanyam alçada i apareixen les primeres vistes a la vall d'Orient, el puig des Castellot, la Talaia de cals Reis i el puig de can Llenderina. Els rajos del sol comencen a escalfar i eixugar la humitat de les pluges dels dies passats. L'espectacular traçat del camí és una magnífica obra d'enginyeria popular. Discorre penjat dels verticals costers, guaitant en alguns trams, al profund barranc dominat per l'esperó sud del penyal o penyals des Corbs. Per aquest motiu disposa d'uns grans escopidors que donaven seguretat als traginers.El camí acaba on el comellar s'estreny. Una collada entre la part baixa dels penyals des Corbs (816 m) i els contraforts del puig o penya del Migdia. Allà aixecaren una paret i un gran túmul de pedres? Un portell permetia tancar aquest estret. A la imatge apareix la polleguera* que feia de frontissa de la barrera.*DCVB Polleguera: Peça de pedra, de ferro o altra matèria dura, amb un ull o clot dins el qual entra i gira el piu o eix de rotació d'una porta, barrera, etc.Primera sitja (WP-2) (629 m). Apareixen els primers ranxos de carboners, qui tenia cura dels quals emprava el camí que acabam de recórrer per baixar els productes de la seva feina.Més amunt trobarem un altre ranxo de carboner on, precisament, tancarem el cercle el capvespre.El forn de coure pa era un dels elements que formaven part del ranxo de carboner, juntament amb el rotllo de sitja, la barraca, el mollet, algun...
