Pels dominis dels Ubach i d'en Capablanca
3.03.18 Petit itinerari circular d’uns 8,5 Km de recorregut i 300 m de desnivell, pel conjunt arquitectònic situat al vessant sud de la serra de l’Obac (cases Nova i Vella de l’Obac, font de la Portella, pous de glaç de l’Obac Vell i de l’Estepar, torrota de l’Obac), lligat històricament a la nissaga dels Ubach, una família establerta en aquests indrets des del s. XII i que donà nom a la serralada. També rememorarem la figura llegendària del bandoler Capablanca, qui tenia en el camí ral que travessava la serra de l’Obac el seu camp d’acció.El punt de partida es troba a la collada de l’Obac o coll d’en Tropes, prop del Km 10 de la carretera B-122 de Terrassa a Rellinars, on hi ha un petit aparcament. Des d’aquí surt a mà dreta (venint de Terrassa) una pista que en 200 m mena a l’aparcament més gran situat sota la Casa Nova de l’Obac. Nosaltres, però, recomanem deixar el cotxe a peu de carretera i anar caminant fins a la casa, enlairada damunt de la carena. Casa Nova de l'Obac des de la pista d'accésSituats, doncs, a la collada de l’Obac (643 m), comencem a caminar per la pista fins a l’aparcament principal. D’aquí pujem a l’esquerra per unes escales que menen al conjunt de la Casa Nova de l’Obac, l’era i la casa de la Pastora. Anem primer a l’esquerra per a situar-nos al davant de la Casa Nova, amb una bona vista sobre Montserrat. Davant de la casa, amb vistes a MontserratFaçana principal, amb la rampa d'entradaLa Casa Nova de l’Obac és un gran edifici rectangular de tres plantes i teulada als quatre vessants, construït entre el 1786 i el 1811 per l’arquitecte italià Domenico Bagutti (el mateix qui va dissenyar el pabelló i el laberint d’Horta), per encàrrec de Jaume Ubach, aleshores amo de l’Obac Vell. La façana principal, on hi ha la rampa original d’entrada, conserva esgrafiats i pintures, amb dos rellotges, un de sol i un altre originàriament de corda. Al costat esquerra d’aquesta façana es troba la capella de Sant Antoni de Pàdua, de la mateixa època que la casa.L’Obac Nou és la mostra del màxim esplendor dels Ubach, que des d’aquí mantenien una pròspera activitat vinícola destinada, principalment, a l’exportació de vins i aiguardents cap al continent americà. Aquesta activitat quedà truncada a finals del s. XIX, quan la plaga de la fil·loxera acabà amb totes les vinyes. Actualment la casa és un centre cultural i punt d’informació del parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. L'antiga era, entre la Casa Nova i la casa de la PastoraA l’altre costat del mas hi trobem una ampla i ben enrajolada era, sobre la qual hi ha la casa de la Pastora, on al llarg del s. XIX hi va haver un forn de vidre, destinat a la fabricació d’ampolles per a l’embotellament de la producció; posteriorment fou allotjament de pastors (d’aquí el nom) i actualment un restaurant obert els caps de setmana.Enfront de l’era el camí es bifurca: a la dreta mena al Pou de Glaç de l’Estepar i a la Torrota de l’Obac, per on retornarem; seguim a l’esquerra, amb indicacions del sender local SL-C 63, en direcció a l’Obac Vell i la font de la Portella. Avancem planers per un camí ample, adaptat per a persones amb mobilitat reduïda, fins que als 600 m arribem a les restes ben conservades de la Casa Vella de l’Obac, on hi destaca la torre sobre el camí.L'Obac Vell, amb la torre sobre el camíRestes de la torre medieval i d'una tina (dreta)Aquest mas, un dels més antics de la zona, té l’origen en una torre rodona de guaita del s. IX, la base de la qual podem veure al sector de ponent del conjunt; d’aquesta època és també un mur que conserva restes de la tècnica d’opus spicatum o espina de peix. Més tard la torre fou abandonada, substituïda possiblement per la Torrota de l’Obac, fins que a principis del s. XII un pagès del Besós que fugia de les incursions dels almoràvids va obtenir permís del senyor o castlà de Terrassa per a refugiar-se en aquest indret. Aquest pagés podria ser el fundador del casal...
