193 - Serra d'Albercutx pel pas de la Bretxa 7-4-2018
La ruta és una travessia per l'abrupte serra d'Albercutx (Pollença), 'el portell de Formentor', com la designen els germans Sastre. Pel pas de la Bretxa pujam al penyal Roig, allà dalt trobarem restes de muralles prehistòriques, on els nostres avantpassats atalaiaven l'horitzó, ara gaudirem d'una meravellosa vista du Moll. Recorrerem la serralada i fruirem de panoràmiques sorprenents. No és un passeig, haurem de donar algunes passes complicades. L'autor d'aquest blog no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Ja que la ruta discorre per finques privades, cal demanar permís. Respectem la natura i la propietat privada. Iniciam l'excursió a l'aparcament del camí de cala Bóquer (⇨WP-01) (43 m). Són les 9:24 h. Allà trobarem lloc per deixar els cotxes i començar a caminar cap a les cases de Bóquer.BóquerA l'anterior ruta, la 192 - Pas de les Cabres - pas del Porc de dia 29-3-2018 ja passàrem per la carrera de la casa, (WP-02) (40 m). «La casa de Bóquer —diu l'Arxiduc— té una antiga torre amb fort talús [s XVII], arc rodó i finestres quadrangulars a darrera, però a la mateixa alçada ja s'hi va adossar una casa i es va continuar amb una altra, que forma la clastra. Darrera s'alcen penyes pintoresques cobertes de mates de llentiscle i de garballons. Algunes cases de pagès formen una segona clastra petita, amb una parra». L'any 1902 reformaren les cases i les deixaren en l'estat actual.Durant l'excursió transcriurem paraules dels germans Sastre, publicades a l'obra Mallorca vora mar... de les cases diuen: «La possessió està acomodada sobre una ampla carrera, a manera de mirador sobre la vall i el Port. Una massiva torre amb merlets, del segle XVII, molt reformada, ressalta l'ala sud del conjunt, ocupada per les dependències dels senyors. La possessió va estar lligada al llinatge Pujol. A finals del segle XIX les cases varen ser comprades per Joan Capllonch, el qual, en morir, les traspassà al seu germà, el compositor i concertista Miquel Capllonch i Rotger (1861-1935). L'aspecte actual correspon a les reformes realitzades l'any 1902».El camí que mena a la cala és molt transitat, és una passejada agradable que discorre per la vall de Bóquer amb bones vistes de la serra del Cavall Bernat i la serra d'Albercutx.Pocs minuts després de passar per la casa creuam per un pas entre dos penyals. (Foto: Txema).Uns metres després de passar per entre els penyals ens hem de desviar a la dreta (WP-03) (83 m). Deixam la comoditat del camí de la cala i cercam el millor senderó per entre el laberint de garballons i mates llentiscleres. Tanmateix no evitarem de dur-nos alguna rapinyada. (Foto: Txema). «A la possessió, fa unes dècades encara s'hi aprofitava el garballó per fer-ne palmes per a llatra». (Sastre, 2003).A davant nosaltres, a dalt, tenim la situació del pas, a través del qual podrem superar el coster. El problema és aconseguir sortejar l'embull de vegetació i penyals que tenim per davant.Pas de la BretxaA les 10:01 h, finalment aconseguim arribar al pas de la Bretxa (WP-04) (123 m). Havíem vist citar aquest pas com a dels Garballons, que no hi mal diu donat la quantitat d'exemplars de garballons Chamaerops humilis que hi ha per tot a reu, inclús en el mateix pas. Aquest dia, uns joves que feien escalada ens donaren el nom del penyal: la Bretxa.A la foto d'en Txema podem apreciar l'amplada, el tipus de sòl i la inclinació que té aquesta fesa. És més ample del que sembla quan la mires d'enfora. Sembla que les dues roques, temps enrere, han format un sol penyal. Dóna la impressió que si les poguéssim acostar encaixarien una amb l'altra.Quan hem superat la bretxa veim que el penyal de la dreta presenta una altra fenedura, per on, alguns dels nostres companys, pugen. La roca està molt esquerdada, amb grans blocs inestables. Una corda penja; és l'ajuda que tenen els escaladors per descendir una vegada han arribar a dalt, escalant...
