Via Adagio (220 m. 6a/A3) al Serrat del Patriarca (Montserrat)
Exigent, agosarada, i una mica exposada, la via Adagio va a cercar l'imponent esperó central del Serrat del Patriarca. És un itinerari amb caràcter, amb un inici gens engrescador i un tram molt curt d'artificial, suficient però perquè el cor s'acceleri ràpidament (A3). La roca que trobarem va de discreta a força bona, amb algun pas amb vegetació, però en general a cada pas que fem haurem de vigilar d'on ens agafem; així ens estalviarem més d'un possible ensurt. Això sí, el darrer llarg és digne d'esment: supera un obligat i monolític mur, aprofitant les seves debilitats, fins porta-nos de la forma més elegant possible al cim culminant del Serrat. Senzillament sublim!!.El superb Serrat del PatriarcaPrimer llarg totalment mullat (V+/A2)En un tram de l'exposat tercer llarg (Vº)Diedre difícil del quart llarg (A1/V+)Pas d'artificial del cinquè llarg (A3)Iniciant l'obligat darrer llarg (6a/Ae)DADES DE LA VIA:Grau obligat: 6aMaterial utilitzat: aliens, camalots del 0,5 al 3 (pot anar molt bé repetir fins el 2), tascons, bagues (per a merlets i savines) i 7 pitons (1V petita, 1V mitjana, 1U, 3 plans curts i 1 lost arrow curt).Horari: unes 8/9 hores (paret amb trams força mullats).Cordada: Joan Maria Vendrell i Pau Tomé.Ressenya de la via: ressenya del blog Teràpi@ vertical (de l'Armand Ballart):RESSENYA DE LA VIA ADAGIO