Mussol gris, al serrat Curt de Vilamala
Com que l'anterior escalada a Vilamala ens va deixar una mica amb ganes de més, al febrer hi vam tornar. En aquest cas a la paret est del serrat Curt. En aquest tram de paret, d'accés interessant i sortida molt fàcil, ja hi havia estat abans. De les 3 vies que hi ha, em faltava la Mussol gris, oberta fa temps per l'Indi, així que quedava clar quina via triàvem.A la ressenya de sota, dels Kutrescaladors, es veuen molt bé les 3 vies. I al seu blog hi trobareu tots els detalls per arribar-hi, així que no cal que ho repeteixi.Feia molt temps que ho hi anava a baix al clot, així que vam seguir bé el camí però ens vam passar de llarg i vam haver de recular.... És el primer torrent clar que es troba el que hem de seguir!Avui som 4, a més del Pep, també s'han apuntat l'Albert i la Queralt. així que farem dues cordades, amb la Queralt passarem al davant i amb l'Albert i el Pep ens anirem trobant a les reunions.Trobar el començament de la via no és senzill, però tampoc difícil... Hi ha un punt on el torrent troba clarament la paret de l'esquerra, i allà ja veiem els primers parabolts.Aquest primer llarg és interessant, comença prou vertical i és un bon tast de la qualitat de la roca, de l'estil de tot el Clot de Vilamala. Però la dificultat no pica gaire i és molt agradable de pujar.Després, en canvi, venen dos llargs molt fàcils, massa i tot. Diria que són Iº amb algun passet de IIº. Tirades senzilles on es camina força, però el mar de còdols és prou agradable i la principal dificultat està en trobar les reunions.El penúltim llarg, en canvi, ja comença a enfilar-se més, sobretot a la seva segona part, amb una arribada a la reunió amb roca delicada.Només cal mirar la ressenya per veure que la tirada estrella de la via és la darrera, una tirada que no té res a veure amb la resta. Només cal veure la foto o la ressenya per notar que aquí el relleu s'aixeca de cop.Un primer pas cabró, fins i tot en A0, et deixa a una placa on cal anar navegant amb cura, pujant en diagonal cap a la dreta fins que s'acaba tombant una mica. Per sort, el llarg està equipat per no patir per una caiguda, però on cal escalar.Allà patim un petit embús de les dues cordades, però mica a mica tots anem arribant a dalt i ens podem fer la foto del final, ben contents per la matinal, i pel gran dia que ens ha fet. Ara ja només queda seguir la carena i, en poc més de 10 minuts, ja arribem a l'aparcament.
