Indecisos i Calabruig al Faralló (Roques d'en Benet en lliure) - Horta de SantJoan
Al voltant d'Horta de Sant Joan trobareu molta, moltíssima roca. Que meriti els mínims exigibles per enfilar-s'hi ... bastanta menysi si us dirigiu a Roques d'en Benet, la selecció per trescar en lliure queda reduida a unes poques línies. A les Roques hi vaig viure els meus primers vivacs. Avui retorno als orígensVaig descobrir el món del "big wall" encordat al Kike pel increibles murs del Cap de Gos i del Castell. Formacions que sobrepassen els 200 mts de conglomerat roig i gris farcit de bolos escassament compactats, entre terrós i sorrenc. Aquestes pedres ofereixen un ventall de possibilitats: artifo clàssic, artifo creatiu i, escassament alguna via en lliure. Les línies que permeten pujar tibant de codolets prou ferms sense penjar-te dels estreps no sovintegen. Ja fa molts anys que les rutes que s'hi obren tiren de pedal. De tant en tant, però, sorgeix alguna perla escadussera.L'artifo triomfa aquí, brilla i enlluerna. Com exemple la terrorífica Selecció Natural, línia recent que eleva un graonet les creacions ABOminablement dificultoses amb que el Kike va obsequiar-nos (ell en solitari!). Jo mai vaig tenir ni el grau ni la força mental per afrontar-les, i ara pràcticament he abandonat les pedalades. Vies en lliure, a Roques, poques:L'extraordinària i ultraclàssica Mas Colomer, obra mestre a l'abast de tothom La Grisu Segura, una fissura que solca la part ombrívola del Puro i que balla entre el 6b i el 7a sobre pedra de tacte "nord"L'Hemisferi Pendular del Roland i l'Alex, difícil de catalogar. Grau aparentment senzill que no atreu les mirades dels escaladors famolencs, excessivament exposada per segons inexpertsRelación Inapropiada, veritable peça d'orfebreria creació també del Kike i de l'Ignasi. Dues tirades exigents de 6c (obligat) per l'esperó sud del Cap de Gos, i una de 6a, a les que accedir des de Lo Sagalet o la Salut (opció que recomanaria, més si s'arreglen alguns punts)o la desconeguda Caicavilú, on algunes veus apunten alliberacióCal escapar a Moles del Don, a la Roca Dreta de les Valls, o al MasMut per tastar vies on predomina el lliure. Les clàssiques del Port s'amaguen dins un entorn salvatge tan solitari que encara s'hi escolta el silenci.El Faralló s'alça com la darrera formació d'en Benet, i atresora vàries línies poc freqüentades. Una clàssica GEDE vetusta i difícil, avançada al seu temps. També la Germans Segura, l'Amposta (del Sebastià???), i dues Tironades (com li agrada dir al Joan) que barregen estreps i peu de gat. Uns forasters n'han afegit recentment dues concebudes per ballar amb la pedra. No espereu cap meravella comparable a les clàssiques de Montserrat ni altres pudingues de prestigi reconegut. Obrir i repetir a Roques exigeix acceptar imprevistos: la boleta que salta, la tensió d'un peu que patina, o les pedretes que s'esmicolen sota la fricció de peu de gat. Cal traccionar amb cura i tibar amb suavitat, tot un exercici de control encara que les xapes apropin. Fer de la tranquilitat virtut sense esgotar les forces als primers moviments. Guanyar confiança metre a metre. Reduir l'energia aplicada sobre les preses fins atançar la reunió sense caure. Calabruigvia sense pretensions on, per un moment, s'ensumava "clàssica" . Dos metres sorrencs i verticals al tercer llarg, i un quart llarg excessivament atlètic li maten l'esperança de convertir-la en concorreguda. Equipada amb bolts a excepció d'un Totem verd (o camalot verd 0,75) necessari en coincidir els 2 primers metres del quart llarg amb la GEDE, via històrica i pionera. Solet de matí a l'hivern, i ombra de tarda a l'estiu. Descens per la via, o bé pels rapels de la IndecisosIndecisosRegal inesperat del PortCurta, intensa i homogènia en 6c. Imaginem que el nom obeeix a la triple entrada, variada i carent de tota lògica. Igual que l'anterior, solet a l'hivern, i ombra de tarda a l'estiu. Via ben recomanable si vius per...
