Roca dels Collars (Canelles) El Camí de l'Alfons Baró.
La impresionant Roca dels Collars destaca de lluny, la nostra via és a l'embut de l'esquerra, més modesta...Aquest cap de setmana el cos ens demana calcari! Sí, fa masses dies que no sortim del nostre estimat Montserrat! el dissabte quedem amb el Toni d'anar a buscar alguna cosa llargueta i de roca calcària...jo de fa temps tinc l'ull posat a la Roca dels Collars de quan vaig anar a fer laDionialeshores la raconada em va captivar i em vaig prometre que hi tornaria per fer la via veïna: El Camí de l'Alfons Baró. Adherència pura al primer llarg!L'aproximació a la via la teniu ben detallada al meu anterior post de la Dioni. Després d'aturar-nos a Oliana a esmorzar, ens comencem a posar nerviosos...és ben tapat i els núvols enbolcallen els cims de les serres; dubtes, què fem...però poden mes les ganes que la mala pinta que fot el temps i decidim anar fins a la pista davant el Mas de Sant Pere on deixem el cotxe; encara estarem una estona veïent que fer, finalment decidim que anem amunt, que ja esboirarà. Una bona caminada, sobretot al darrer tram que puja implacàblement, i ja trascollem cap a l'embut on es troben les nostres vies, que bèstia la paret per on van les vies "serioses". El Toni buscant on recolzar els peus...L'hem encertat, arribem a peu de via amb les primeres ullades de sol! Bravo! amb el Toni no tenim problema, començo jo. inici amable i de seguida es posa dret, dret i finot, que fa que m'ho hagi d'anar mirant...són 45 metres d'escalada de concentració en constant i suau flanqueig a dretes, com gairebé tota la via. Fa molts dies que no practiquem l'adherència però aviat recordo les bases jajaja refiar-se dels gats i de mans poca cosa...treballar el posicionament del cos ajuda. Continua l'adherència, però ara més vertical i amb forats, dificultat mantinguda.Arribo a la reunió amb fresca i m'haig d'abrigar; el Toni també paga el peatge de tants dies sense tastar l'adherència; a la reunió s'afanya a prendre el material i tira amunt, no és home de primeres tirades, s'ha d'escalfar! i tant que s'escalfarà sí! 40 mtrs de 6a. D'inici és franc i en fa via, cada cop es redreça mes i s'alenteix la progressió, de cop fot un crit, penso, què li passa? Un escurçó al proper parabolt!!! Jaume, què faig baixo? jo com que des de la reunió no veig res...sortosament el bitxo decideix escapolir-se per una fisura fins un replà on hi creix una alsina. Podem continuar i sense mes problemes crida reunió. Quan recupero la tirada veig l'escurçó al replà tan tranquil.. trobo impresionant aquesta tirada, mantinguda, però sempre amb el pas clar, aquí hi trobem forats o regletes que marquen el camí, no com al primer llarg que és llis com un mirall...tot i que menys dret. El "punyetero" flanqueig de la tercera tirada, amb un pas que ens fa suar!Arribo ben calent a la segona reunió, m'ha tocat el llarg "maco" vaja, el del 6b...i m'el miro ben mirat abans d'enfrontar-m'hi. Ja sortir demana una tibadeta, entro en matèria i caçar el segon bolt ja em costa, intento anar-hi recta, però haig de tibar de merdetes...ho provo per la dreta i tot i que sembla mes relliscós no cal apretar tant; sóc al flanqueig, que de moment es deixa fer, però arribo al pas, aquí cal enfilar amunt i costa, renoi si costa...m'hi penjo a estudiar-ho, tacto les preses, gairebé totes romes o petites i finalment trobo una orelleta que puc engrapar amb força, una tibada i paso la cinta, buff! a descansar toca, i a estudiar l'altre pas on hi pengen dos cordinillos...perquè serà? jejeje suo tinta per arribar-hi, engrapo els cordinos i passo cinta, com tiba això! torno a descansar i estudiar la continuació: ja no sembla tan seriós, però...advertit per altres companys, poso un micro per protegir el pas del company, ara el flanqueig és més senzill per tornar a enfilar amunt al final i descriure un arc a la dreta per entrar a reunió on tornem a treballar l'adherència. Divertida entrada a la tercera reunió.Trobarem una corda fixa que ens indica cap a on tenim la reunió, ajudats d'una gran...
