Per la Senda del Duero amb bicicleta (I)
Ja hi tornem a ser! El dia de la celebració del nostre retorn del camí del Tajo tothom, absolutament tothom, ens feia la mateixa pregunta: I l’any que ve, què? En aquell moment la nostra resposta va ser: ha ha ha! Llavors tothom hi va dir la seva: que si el riu Garona, que si el Camino del Cid, que si el Loira, el Rhin, el Duero... Aquest darrer riu, el Flumen Durius dels romans, és el tercer més important de la península i el que ens queda per recòrrer després de l’Ebre i el Tajo; a més al llarg del seu curs es travessen unes quantes denominacions d’origen de vins de reconeguda fama... Decidit doncs!El riu Duero al seu pas per TordesillasAviat vam tenir a les mans la guia oficial del Camino Natural Senda del Duero que edita el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente i que va acompanyada de 44 mapes amb els quals la Isabel Salvia va començar la titànica tasca d’organització de les etapes i la recerca dels millors allotjaments. La Senda del Duero està marcada amb les franges de pintura vermella i blanca corresponents al GR 14, i també per les conegudes estaques de fusta amb una anella metàl·lica al seu extrem.I aquest any la Isabel Salvia s’ha superat a ella mateixa traçant, amb l’ajut del programa wikiloc, els tracks de cada etapa al seu gust, amb les modificacions del traçat original que vam creure convenients, i amb el detall que els tracks finalitzaven a la porta dels allotjaments que ja havia reservat feia mesos... tot un luxe! A més aquest any també tenim la novetat que fins a Zamora anirem ben acompanyades per en Siscu, amb qui ja portem algun temps entrenant-nos junts per a mirar de concordar els nostres respectius ritmes.Després de l’excursió a les fonts del Duero i al pic d'Urbión, de la qual ja vam penjar la ressenya en aquest blog, la tarda del dia 1 d’agost vam desempaquetar les bicicletes, que ja havíem enviat prèviament a través de l’empresa Bicigrino, i vam arreglar les alforges car l’endemà iniciarem la llarga Senda del Duero, des de Duruelo de la Sierra fins a la ciutat portuguesa de Porto.2.08.15 - 1a etapa: Duruelo de la Sierra - Garray (63 Km / +320 m)Són les 6:30 del matí i fem un breu esmorzar a la taula de la recepció de l’hostal on ens hem allotjat, ja que el bar no l’obren fins a les vuit... massa tard. Tots estem una mica nerviosos i excitats per l’inici d’aquesta nova travessa: què tal seran els camins?, com respondran les bicicletes?, i el què és més important, com respondrem nosaltres? El Ventu ens fa la primera foto de la ruta al pont sobre el riu Duero que hi ha a l’entrada del poble de Duruelo.Després dels rigorosos comiats, i desitjos mutus d’un bon viatge, ens separem d’en Ventu, qui ens ha portat en cotxe fins aquí, i ens posem en marxa tot creuant la part sud del poble en direcció a un petit pont de ciment sobre el Duero, prop de l’aiguabarreig amb el riu Triguera. Després de passar una tanca de filferro, ens toca tornar a creuar el riu per damunt d’una passera de fusta, d’aspecte força fràgil, però que aguanta el nostre pes i el de les nostres carregades bicicletes.A partir d’aquí ja comencem a rodar de debó per l’interior d’un preciós bosc de pins, a frec de la riba dreta del Duero que meandreja plàcidament. Tots els dubtes i els nervis s’esvaeixen de cop.Passat el Puente de los Arrieros, el camí deixa la pista i pren un sender estret i amb algunes escales pel qual hem de fer alguns trams a peu. Els primers raigs de sol ens fereixen els ulls perquè tota aquesta etapa anem de cara a l’est.Pel Puente de Arenillas creuem de nou el Duero, tot deixant el poble de Covaleda a l’esquerra i marxem per una bona pista, que puja suau però constant, cap al Pico del Aguila. Per un viarany ens estalviem de pujar fins al capdamunt d’aquest cim i, a l’alçada de l’ermita de Santa Ana, recuperem de nou la bona pista des de la que ja veiem l’embassament de la Cuerda del Pozo, el primer que reté les aigües del Duero. Per aquesta pista baixem ràpidament al poble...
